Un atac descomunal a l’escola pública

Article publicat al MonTerrassa el dia 13 de març de 2025

Encara no ho puc entendre.

Se m’escapa el motiu pel qual Terrassa patirà la retallada més gran de la història en l’escola pública: el 10% del tancament de línies de tot el país a 1r d’ESO i el 4,5% a i3, tot i representar només el 3% de la població. La destralada més gran del país es fa a la nostra ciutat, amb molta diferència.

L’argument de la davallada d’alumnes que han d’entrar a 1r d’ESO pot semblar coherent per a qui no conegui el tema, però aplicat a Terrassa no té sentit. La ciutat creix gràcies a l’arribada de població expulsada de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i d’altres llocs del món, fet que genera prop d’un miler de sol·licituds d’escolarització nova cada any.

En concret, els alumnes que aquest any fan 6è i l’any vinent cursaran 1r d’ESO -els afectats per la retallada- són 60 més que l’any passat. Només en un any, la demanda ha augmentat prou per necessitar dues línies addicionals. Els alumnes que actualment fan 1r d’ESO són 80 més que quan cursaven sisè. Això, en un any sense grans promocions de pisos, com les que s’acabaran properament a l’antiga AEG o a Can Colomer, ja indica una tensió creixent en la planificació escolar.

En pocs mesos, els grups de 1r d’ESO superaran la ràtio permesa, i s’hauran d’obrir bolets en diferents centres per absorbir la demanda. La improvisació sempre és pitjor que la planificació.

No és adequat presentar-ho com un conflicte entre escola pública i concertada, encara que l’esforç es demani només a la pública. Es tracta d’un problema de Terrassa, fruit d’una decisió incomprensible i irresponsable de la Generalitat i de la inacció de l’Ajuntament, incapaç de plantejar cap alternativa. És incomprensible que la planificació no s’hagi fet tenint en compte un futur, que ja és present, de creixement. Però també ho és que no s’hagi fet una planificació global, mirant la ciutat i tots els centres que conformen el sistema públic d’educació en conjunt. No fer-ho ataca directament la igualtat d’oportunitats a alguns barris.

Amb aquestes dades i aquesta situació, queda clar que hi ha alternatives a les retallades. Un pacte de ciutat, com el que vam impulsar fa uns anys, hauria permès establir una ràtio de 27 alumnes a 1r d’ESO i de 25 als centres de màxima complexitat. Això hauria evitat el tancament de línies en la preinscripció i ajudat a reduir la sobreoferta per prevenir la segregació escolar. Hi ha solucions, només cal voluntat política, i molta, moltíssima, feina.

No és justificable dinamitar projectes educatius per manca de planificació política. La comunitat educativa i els grups de l’oposició hem conegut aquesta decisió quan ja estava presa. He dut el cas al Parlament i he parlat personalment amb la consellera, fent una feina que el govern municipal o serveis territorials haurien hagut de fer el novembre passat. Tres regidores d’Educació en vint mesos no han ajudat, igual que un govern socialista que ara actua en contra del que defensava quan estava a l’oposició.

Terrassa no es mereix aquest desgavell. Terrassa i Catalunya es mereixen governs en els quals puguem confiar.