En aquests temps difícils, Terrassa no és aliena a les complicacions econòmiques, socials i mediambientals que afecten les seves famílies. Les dades parlen per si soles: el preu mitjà de venda d’un pis a Terrassa se situa al voltant dels 2.035 €/m2, arribant als 2.750 € al Districte 1, més del doble que al Districte 2. El lloguer tampoc no és més assequible: un pis de lloguer té un cost mitjà anual de 12.450 €, mentre que el sou mitjà brut dels habitants és de 24.029 €/any. Això significa que més del 50% del sou es destina a pagar el lloguer, una situació insostenible.
L’oferta d’habitatge públic és clarament insuficient, i trobar un habitatge lliure, especialment de lloguer, és una tasca titànica per a molts joves i famílies. Aquesta és la crua realitat que hem d’afrontar: els preus alts i l’oferta insuficient d’habitatge estan dificultant l’accés a un dret bàsic. L’habitatge no pot ser només un negoci del lliure mercat. Aquesta és una de les crisis més grans que estem patint: la crisi de l’habitatge. I no afecta només els joves que es volen emancipar, sinó també a famílies de totes les edats, autònoms, treballadors i les classes populars en general.
Com pot ser que no se’n parli més al saló de plens de l’Ajuntament de Terrassa? Qui pot tenir fills amb aquest panorama? La taxa de fecunditat se situa a només 1,10 fills per dona, la xifra més baixa des del 1995. A Terrassa, la disminució de la natalitat és encara més elevada que la mitjana de Catalunya. Aquesta realitat no només posa en perill el futur demogràfic de la ciutat, sinó que també reflecteix les dificultats que enfronten les famílies per tenir i criar fills en un entorn tan advers.
Cada cop més mares parlen de bronquitis, asma, al·lèrgies i altres malalties respiratòries que afecten els seus fills. La contaminació de l’aire n’és una causa important. Terrassa té el trist honor de ser la primera ciutat en concentració anual de diòxid de nitrogen (NO2) després del barri de l’Eixample de Barcelona, el més contaminat. Durant el 2023, Terrassa va superar el límit anual de diòxid de nitrogen establert per l’OMS cada dia excepte tres. Aquesta dada ens hauria de revoltar, igual que ho hauria de fer el dret a viure sota un sostre sense perdre la dignitat.
És una molt bona notícia que La Marató de TV3 es faci aquest any al Parc Audiovisual de Terrassa i que es dediqui a les malalties respiratòries. Però seria encara millor notícia que l’Ajuntament de Terrassa també s’aboqués a reduir la contaminació a la ciutat. Sabem com podem fer-ho.
Un altre dels temes que preocupa als veïsn i veïnes de la ciutat és la inseguretat, o més ben dit, la percepció d’inseguretat a Terrassa, una xifra que està molt per sobre del que ens diuen les dades, perquè una ciutat bruta i contaminada sembla més insegura. Una ciutat on el principal element de seguretat, que és tenir una casa on viure de manera estable, és incert, és una ciutat insegura. I aquesta inseguretat es veu amplificada per un espai públic deteriorat, amb voreres en mal estat, il·luminació insuficient i comerços tancats.
Malgrat els anuncis de mesures positives, com l’oferta de sòl per construir més de 1.700 habitatges públics o l’ampliació de la zona de vianants, sovint aquests anuncis es queden només en això: anuncis. El problema de l’habitatge, la contaminació i la percepció d’inseguretat requereixen accions reals i decidides, no només paraules.
Els avanços en la segregació escolar són un bon exemple de com es poden resoldre problemes complexos amb un projecte de ciutat i un lideratge polític decidit. Terrassa ha demostrat que és possible abordar grans reptes amb valentia política i compromís. Ara, hem d’aplicar aquesta mateixa determinació per solucionar la crisi de l’habitatge, reduir la contaminació i millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans.
Terrassa té l’oportunitat de ser un referent en sostenibilitat i qualitat de vida, però cal valentia política i decisions fermes. No podem conformar-nos amb menys. La mobilitat segura i no contaminant a Terrassa és possible i necessària, i sabem com fer-ho. Però necessitem un Ajuntament a l’alçada de les lluites històriques d’aquesta ciutat. Només amb serveis públics forts i ben gestionats podem garantir la seguretat i la qualitat de vida de la gent.
Entre el vell món que s’acaba i el nou a punt de néixer, creixen els monstres. I la millor manera de combatre-ho és amb claredat, decisions, honestedat, valentia, il·lusió i futur. Terrassa mereix un futur millor, i tots hem de treballar plegats per aconseguir-lo.
Ona Martínez
Tinenta d'Alcalde de Projecció de la Ciutat i regidora d'Agenda 2030 i Terrassa City of Film a l'Ajuntament de Terrassa.
Latest posts by Ona Martínez (see all)
- Terrassa mereix un futur millor - 26 de novembre de 2024
- Terrassa ha de prémer l’accelerador - 3 d'octubre de 2024
- Ens cal una marca Terrassa? - 23 de setembre de 2024