15 d’octubre, commemoració de l’assassinat del President Lluís Companys

Lluís Companys i Jover va morir el 15 d’octubre de l’any 1940, condemnat a mort per un estat feixista després de ser lliurat a les autoritats espanyoles pels nazis que ocupaven França, on vivia exiliat. La seva execució va ser el punt culminant d’un fals judici sense garanties processals, un assassinat per motius ideològics. Aquesta mort va ser imprescindible per mantenir viu un estat construït sobre la repressió sistèmica dels pobles i les classes treballadores.

L’esperit repressiu que va motivar l’assassinat del President Companys encara forma part del tarannà d’Espanya, que no dubta a mobilitzar tots els poders de l’Estat per custodiar la seva sacrosanta unitat, atropellant els drets humans i democràtics de ciutadans, l’acció d’organitzacions de la societat civil, entitats polítiques i fins i tot lleis aprovades pel seu propi poder legislatiu.

Cal recordar que aquest manteniment forçós de l’status quo no només afecta aquelles que lluitem per la independència del nostre país, sinó a qualsevol que gosi qüestionar qualsevol poder fàctic o elit econòmica sobre la qual es construeix l’Estat. La repressió arriba a aquelles que lluitem pel dret a un habitatge digne, per salaris justos i drets per a les persones treballadores, per la lluita feminista i pels drets LGBTIQ+. També afecta aquelles que defensem la salut i promoció de la llengua pròpia, les que creiem que el monocultiu del turisme no pot atropellar la qualitat de vida de les ciutadanes, les que defensem una economia i mobilitat sostenibles, i les que clamem per la reparació dels crims del franquisme.

Davant d’aquells que es diuen d’esquerres però creuen que dins l’Estat Espanyol hi pot encaixar una Catalunya plena i sobirana, diem no! Només amb un estat propi i independent podrem sanejar el nostre país de les herències putrescents del feixisme. Perquè Espanya ni vol, ni pot deixar enrere els encomanats del franquisme. Amb una constitució inamovible que fossilitza l’organització política i social de l’Estat, una monarquia corrupta hereva directa del règim franquista, una dreta hegemònica col·laboradora del neofranquisme, i una esquerra estatal covarda que és còmplice del règim del 78.

Esquerra Republicana i el Jovent Republicà tenim clara la nostra raó de ser: l’alliberament de les classes treballadores del nostre país. Aquest va ser també l’esperit que va motivar l’acció de govern del President Companys i Esquerra Republicana durant la Segona República. Ens devem al poble de Catalunya, com a formació política, per mantenir el fil roig de combat del President Companys. Som hereus d’una lluita constructora d’un projecte nacional i social al servei de Catalunya, que cerca transformar la societat per reduir desigualtats, avançar cap a un sistema socialista, garantir drets i llibertats, i posar les institucions al servei de les classes treballadores.

És important recordar que el feixisme no només sobreviu fossilitzat a les institucions de l’Estat Espanyol. L’ultradreta i el feixisme viuen un auge generalitzat que contamina el panorama polític i el discurs social de gairebé totes les democràcies europees. I Catalunya no n’és l’excepció. Cal combatre la ultradreta feixista, vingui d’on vingui, parli la llengua que parli i faci servir la bandera que faci servir.

Condemnar, combatre i desmuntar els discursos d’extrema dreta és un deure democràtic i també és fer valer la memòria del President Companys. Hem de seguir amb la determinació històrica de combat antifeixista de la nostra formació. És cabdal que no ens deixem seduir pel seu marc mental ni trenquem els cordons sanitaris com fan algunes dretes nostrades o el liberalisme francès. Tampoc hem de fer pinça amb aquests personatges per perseguir còmics o treballadors públics com fan alguns que es diuen d’esquerres.

Un dia com avui cal recordar i reivindicar sempre la figura del President Companys. Amb tristor per la pèrdua a mans del feixisme, però amb l’esperança que seguirem lluitant com ho féu ell i tants altres per Catalunya i les seves llibertats socials i nacionals. Visca Catalunya, visca Esquerra Republicana i visca el President Companys!

Extracte del discurs de l’Arnau Rufs, del Jovent Republicà, a l’ofrena floral al monument de Lluís Companys a Terrassa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *