Ona Martínez Viñas (Terrassa, 1992) és des de fa uns mesos la nova portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Terrassa. Escollida com a candidata de la formació a les eleccions municipals de 2023, substitueix a Isaac Albert Agut (Terrassa, 1969), líder del partit des del 2007. 

Amb el pati del Museu de la Ciència i de la Tècnica com a escenari, els proposem fugir d’una entrevista convencional i que, senzillament, parlin de la ciutat. Dues generacions que conversen sobre un relleu natural, la feina que realitzen al govern de la ciutat o l’efecte de la pandèmia i de la crisi energètica sobre el nostre dia a dia. 

Aquesta és la transcripció de part d’una conversa distesa entre dues persones que s’estimen Terrassa. 

Isaac Albert – Ara ja ets portaveu i candidata, ja no hi ha marxa enrere…

Ona Martínez – Ni escapatòria… (riu) Tampoc no n’hi havia abans! Un cop decideixes prendre partit i implicar-te per canviar el teu entorn, en el nostre cas Terrassa, això ja crec que t’acompanya per sempre. I fa anys que vaig decidir fer-ho. La posició des de la qual ho fas depèn de cada persona, però tot suma. Des d’un esplai, una botiga, una associació de veïns o una start-up… Hi ha gent que connecta amb la ciutat per millorar-la i ja no se’n desenganxa. O em diràs que tu desconnectaràs de Terrassa ara que ja no ets candidat? De fet, no et deixo encara que volguessis…

I.A. – (riu) No, no… De moment, encara sóc primer tinent d’alcalde, no puc. Ara, que prenguis el relleu al capdavant del projecte de ciutat he d’admetre que alleugereix la pressió…

O.M. – Doncs jo t’he de reconèixer que no tothom hagués fet el que has fet tu, després de tants anys defensant la necessitat d’un canvi polític a la ciutat. Ara que ho aconseguim, que governem i estem treballant per un projecte de ciutat concret i amb visió transformadora… fas un pas al costat. 

I.A. – Els que em coneixeu sabeu que la decisió estava presa des de feia temps. I, tirant de frases que m’agraden, ningú és imprescindible i tothom és necessari. Personalment, crec que podré tancar el mandat havent aportat les bases per impulsar la transformació de l’Ajuntament que impulsi la ciutat. És el moment d’un canvi i, al cap i a la fi, el que pot interessar a algú si llegeix això és perquè fas el pas tu.

O.M – Bé, per il·lusió, per responsabilitat i per ganes. I perquè estic convençuda que hi hem de ser i que ser-hi és transformar la política i millorar-la per la gent. I deixa’m aquí, que ja sé que et fa rabieta, fer el discurs generacional. Aquest any faig 30 anys i seré mare… Porto tota la vida escoltant com es definia a la nostra generació com a “ninis”, apàtics, frívols, desmotivats… I, escolta, jo mirava al meu voltant i veia just el contrari. Ens hem menjat dues crisis, ens hem adaptat a un món que canvia cada cop més ràpid, on és més difícil emancipar-se, aconseguir una feina digna o assolir determinats drets fonamentals i, no obstant això, continuem lluitant i creient que podem transformar el món.

I.A. – El món? Creia que parlàvem de Terrassa…

O.M – (riu) Justament. Quin lloc millor per canviar les coses que des de la nostra pròpia ciutat? A més, mira (assenyala, el pati del Museu Tèxtil), això no era fa 100 anys una fàbrica tèxtil, amb molts obrers, algun capatàs i algú que guanyava molts diners? I mira ara, una terrasseta on discutir amb tu i un museu on nenes i nens de tot Catalunya venen a aprendre com la ciència pot canviar el món. Terrassa, la seva gent, hem patit totes les crisis i canvis industrials possibles i hem sabut reinventar-nos. No hi ha ciutat millor per demostrar que la realitat es pot transformar des de la proximitat… Això sí, sempre que sàpigues cap a on vols anar.

I.A.- I tu creus que Terrassa sap cap a on vol anar?

O.M. – No facis d’advocat del diable, que si alguna persona ha insistit en això ets tu! La política es fa cada dia des de totes les entitats, des del carrer, des de cada persona que reivindica una causa justa, que lluita pels drets de tothom i que treballa per millorar el seu entorn, des de tot el teixit productiu i comercial que es reinventa per tirar endavant. Tot aquest potencial ja hi era, però estava frenat per un poder municipal amb un PSC que s’havia acostumat a qui dia passa any empeny. Calia escoltar aquestes veus i canalitzar-les cap a un projecte de ciutat compartit. La mateixa ciutadania ho va expressar en les darreres eleccions municipals votant les formacions que garantíem un canvi. Vam començar el mandat establint un programa de govern per impulsar aquesta transformació i l’estem implementant des de llavors, treballant cada dia i escoltant a tothom. Sabem cap a on anem i hi volem anar amb encara més determinació: tenim tot el potencial per ser una ciutat capdavantera, només cal guiar-lo i acompanyar-lo.

I.A. – També hem de ser conscients que la gent, quan li preguntem al baròmetre, ens continua apuntant com a principals preocupacions els problemes del dia a dia, com la seguretat o la neteja…

O.M. – Perquè sense l’atenció a les dificultats del dia a dia, del present, no es pot avançar. Ara, pots fer només política de reacció com s’ha fet sempre o anar més enllà: donem resposta a les preocupacions del dia a dia, però ho fem mirant al futur. El govern actual hem invertit més que mai en aquests dos temes concrets. Hem incrementat la policia i l’hem dotat de més mitjans, hem invertit a Eco-equip, ara… Què dius tu sempre respecte a la gestió municipal?

I.A. – Que si ens presentem per ser escollits només per gestionar la ciutat, millor quedar-nos a casa. A la política s’hi ve a canviar les coses. 

O.M.- Exacte. I agafar el baròmetre i quedar-se amb les dades que a cadascú li convé, és política de curta mirada. Perquè al baròmetre la gent també ens diu que el que valora de Terrassa és la qualitat de vida i la tranquil·litat, que vol un model de seguretat de proximitat i una ciutat cívica, una ciutat amb oportunitats de futur i ocupació de qualitat… I això es construeix amb millors serveis, però també amb un model transversal on ho tinguem en compte tot. L’enquesta, al cap i a la fi, no ens parla de temes com educació i crec que, justament, és per la feinada feta per reduir dràsticament els índexs de segregació escolar i per la millora de l’educació pública a la ciutat. I això, a la llarga, es traduirà en qualitat de vida i més oportunitats a la nostra ciutat. 

I.A. – En aquesta línia, et diria que per mi és una petita victòria que la covid aparegui com a cinquena o sisena preocupació al baròmetre. 

O.M – I tant de bo l’any vinent no aparegui. Crec que com a ciutat vam fer el que havíem de fer amb un pla de xoc per donar resposta a les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia, però no hem renunciat a continuar desenvolupant el programa de govern i impulsar els canvis que la ciutat necessitava.

I.A.- Evidentment, una crisi pot canviar l’estratègia en determinats aspectes, però mai pot esdevenir una excusa per aturar màquines. O la propera crisi t’agafarà més dèbil. I sens dubte aquest Ajuntament necessitava canvis de fons que no podien esperar.

O.M – I això hem fet: garantir que no s’aturava res. T’he de reconèixer que una de les coses que he après aquest mandat va ser quan, a mitja pandèmia, vam fer canvis dins el govern i vas entomar com a primer tinent d’alcalde Serveis Generals de l’Ajuntament. En un moment on tothom tenia la vista posada en la promoció econòmica, que és el que portaves, entomes la maquinària interna de l’Ajuntament.

I.A – Hi ha moments on has de confiar en aquesta ciutat, i crec que el teixit social i econòmic de la ciutat ens estava demostrant que si els donàvem aire sabien com tirar endavant. Ara bé, modernitzar l’Ajuntament com a motor que impulsés la ciutat i preparar els fonaments del futur ja no es podia ajornar més. 

O.M. – Bé, per la part que em toca, he de dir que ara ens toca fer arrelar la feina feta en aquest mandat i anar encara més enllà. Hi ha reptes visibles com la transformació de l’espai públic, els canvis en la mobilitat, la millora del transport públic i, d’altres, com la transformació de l’atenció ciutadana per apropar-la al territori, posar la ciutat digital al servei de les persones, connectar la universitat i la innovació al teixit productiu, les polítiques en cicles de la vida… menys visibles, però amb molt potencial dins i fora l’Ajuntament per fer que Terrassa es posi a l’alçada del que ha de ser una ciutat moderna i del segle XXI. Hem de consolidar aquests fonaments i posar una marxa més perquè aquest enorme potencial que té la ciutat exploti. I per fer-ho calen nous referents que hi acompanyin. Estic convençuda que el 2023 tenim una oportunitat per fer que això passi.

I.A. – Bé, s’ha de dir que els canvis de referents generacionals s’estan veient dins i fora l’Ajuntament. A associacions de veïns, entitats, teixit econòmic, agents socials… És el vostre moment.

O.M – És el nostre moment, sí. Hi ha un canvi generalitzat i, malgrat tot, la guerra a Ucraïna o la crisi al mercat energètic ens demostren que la necessitat d’un canvi de model que ens ha fet evident la covid, per avançar cap a més sobirania i llibertats, amb polítiques més properes a les persones, costarà d’arribar. Però sí, hi ha moltes persones que des d’espais diversos han fet una passa endavant per treballar per una ciutat, una Catalunya i un món millors. Això va d’escoltar, d’empatia, de sumes i sinergies. Així és com es treu el màxim. Entenent això és com acabarem d’impulsar Terrassa cap a la ciutat d’oportunitats, moderna i innovadora que pot ser i que serà.  El present i el futur passen, com sempre, per no deixar a ningú enrere.

I.A. Deixa’m acabar fent de periodista, et veus com a alcaldessa?

O.M. – I tant. Em veig com a alcaldessa i, sobretot, com a terrassenca. I, com a terrassenca, assumiré la responsabilitat que els nostres veïns i veïnes m’atorguin per treballar, al seu costat, en fer de Terrassa la ciutat que crec que pot ser, un referent en qualitat de vida i oportunitats. Aquest serà sempre el meu compromís amb la ciutat que tant estimo.