Avui, 22 de maig de 2021, fa deu anys justos que vaig deixar de ser regidor de l’ajuntament de Terrassa. Ho havia estat durant dos mandats: 2004-2007 i 2007-2011.
En tinc, d’aquells anys, un molt bon record. Poder-me dedicar al servei de la meva ciutat, primer a mitja jornada i més tard amb dedicació plena, era un dels millors desitjos acomplerts.
Al primer mandat portava temes de solidaritat i d’impuls del català. Sempre m’ha quedat la recança de si hagués pogut fer-ho millor i de tenir millors resultats. Però bé, la realitat sempre et posa un mirall al davant que sovint es contraposa als projectes i les expectatives que havies posat abans. Estic especialment satisfet d’haver impulsat i consolidat un model de consell municipal de solidaritat, genuí, transparent i sobretot molt participatiu, basat en el principi que participar és decidir, i que encara avui segueix plenament vigent.
Vaig comptar, en aquells anys, amb l’assessorament d’un expert local que havia passat pel Consell d’Europa, en Bartomeu Amat, i amb les orientacions sempre clarificadores del nostre Arcadi Oliveres. Amb ells vam dissenyar i enfortir el model de consell participatiu.
També en aquell mandat vam poder aprovar i engegar el primer reglament d’ús del català al nostre ajuntament. El vam aprovar amb els vots de tots els grups i només amb l’abstenció del Partit Popular. Avui això seria impossible. Els temps ens han anat a la contra.
Compartia aquells anys amb la Cèlia Ros, a Serveis Socials, i amb el nostre portaveu, el Ramon Arribas, a Medi Ambient. El Ramon va marxar a les acaballes del 2006 per anar a treballar al CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible). Sense pretendre-ho em vaig veure convertit en tinent d’alcalde, portaveu del grup i amb les carteres afegides de Medi Ambient i de Salut.
Al mandat següent, 2007-2011, el grup d’ERC va quedar reduït a dos regidors: el nostre cap i portaveu, Isaac Albert, i jo mateix. Ara em responsabilitzaria, amb dedicació plena, al Medi Ambient i la Sostenibilitat. Aquest va ser per mi un període molt gratificant i enriquidor. En primer lloc perquè m’integrava en un equip d’una seixantena de persones en el que em vaig sentir molt a gust i que vam treballar amb bona coordinació i eficàcia. Especialment amb Rosa Sanz, la cap d’àrea, i Marc Cadevall, cap de servei.
Vaig intentar cohesionar l’equip, que era molt dispers i tocava moltes tecles: laboratori municipal, CADD (centre d’acollida d’animals domèstics), abastament d’aigua (i relació amb la Mina), clavegueram i depuradores, residus, llicències d’activitats, medi natural, educació ambiental,… La pretensió és que tothom se sentís membre i partícip de l’equip, que coneguessin els uns el que feien els altres i que tots se sentissin igualment valorats i participessin dels èxits de l’equip. La meva experiència de director d’escola i de coordinador d’equips al centre de recursos pedagògics (la meva feina anterior) m’hi van ajudar.
Vam seguir impulsant les energies renovables, amb instal·lacions de plaques fotovoltaiques en equipaments municipals. Ens van guardonar com el millor municipi de l’estat en la implantació de calderes de biocombustibles (pèl·lets) en equipaments escolars i cívics. Vam ser signants, al Parlament Europeu a Brussel·les, de la primera carta municipal per la sostenibilitat. Es van iniciar els treballs del que avui és l’Anella Verda amb l’ordenació i millora dels espais i els camins del que en vam anomenar Parc AgroNatural del Nord. Vam poder encara mantenir el sistema de bicicletes públiques, l’Ambicia’t, avui reconvertit en bicicletes, patinets i motocicletes elèctriques.
Quan en vaig marxar, el 2011, he de dir que em vaig enyorar una mica del gran equip que havia deixat a Medi Ambient. Per això mateix vaig tenir una alegria gran quan la regidoria la va tornar a capitanejar el Carles Caballero.
Avui em sento especialment orgullós, no del que vam fer nosaltres abans, que també, sinó especialment del gran equip municipal que tenim ara mateix. Penso que s’està fent molta feina i molt estratègica, en tots els camps que toquem: impuls econòmic i estratègic de la ciutat, transparència i participació, medi ambient, cultura, educació. Orgull del nostre equip i orgull d’ERC. Gràcies companys i endavant! Seguim!
Per cert, una anècdota per acabar. El dia abans de plegar de regidor vaig poder fer una cosa formidable: casar la meva filla, Anna, amb el meu gendre, Carlos, a la sala de plens de l’ajuntament. No hi ha gaires “capellans” que puguin dir que han casat la filla! (alguns potser ho han fet, però, en tot cas, no ho han pogut explicar!!). Mentre els casava, el Raval estava ple de tendes de campanya del 15-M.
Marius Massallé Bainad
Latest posts by Marius Massallé Bainad (see all)
- Deu anys després - 22 de maig de 2021