Jenn Díaz: «Despatriarcalitzar el poder és també entendre el poder compartit, els èxits i els avenços compartits”

L’escriptora i diputada presenta a Terrassa el seu llibre «Dona i poder» acompanyada de la presidenta de la secció local, Xènia Albà, i de la regidora, Ona Martínez

Aquest Sant Jordi la diputada, escriptora i activista feminista JennDíaz ha vingut fins a Terrassa a presentar la seva darrera obra «Dona i poder». L’autora, amb cinc novel·les publicades, ha abandonat la ficció per desenvolupar un assaig on reflexionades de la seva experiència personal i la implicaciópolítica com les dones entren en la política i com cal feminitzar-la per anar un pas més enllà en la incorporació del pensament feminista a les institucions.

En aquest sentit, la presentació al Coro Vell s’ha desenvolupat en format tertúlia amb la presidenta d’Esquerra Republicana de Terrassa, Xènia Alba, i la regidora, Ona Martínez, amb reflexions al voltant de l’obra de Díaz, les seves pròpies experiències personals i els camins i objectius a assolir per una veritable feminització de la política.

JennDíaz, ha volgut explicar com el poder «t’expulsa» de les institucions, ja que considera que les dones han «d’inventar una manera de liderar, i com que no ho fancom els homes acaben abandonant la política». Segons l’escriptora i diputada això no és una derrota de les dones, sinó que és una «derrota del sistema», un sistema i una societat heteropatriarcal que dia rere dia les dones lluiten per trencar.

I és que el que s’explica en el llibre de Dona i poder no tan sols és aplicable a l’àmbit polític, ja que es podria aplicar a qualsevol àmbit de la vida social de les dones. Per Díaz «són factors de reflexió per com s’imposa el masclisme en tots els àmbits».

D’altra banda, la regidora Ona Martínez, assegura que quan les dones arriben a una posició de representació, amb tota una cursa d’obstacles pel mig que moltes ja s’haguessin donat per vençudes, han de «generar complicitats i sumar col·lectivament perquè ens sentim més còmodes, i hem de generar aquests espais». I és així com va sorgir l’assemblea de dones d’ERC Terrassa, de la necessitat de generar espais col·lectivament entre totes les dones perquè la seva veu fos escoltada i perquè com bé diu Díaz, les dones «tenim maneres de fer política totalment diferent de ladels homes».

A més, el llibre també parla sobre com les institucions necessiten polítiques transversals que s’apliquin de manera interseccional. És per això que Esquerra Republicana portava en el seu programa electoral la creació d’una conselleria d’igualtat i feminisme que, segons Díaz, «hem d’entendre com un èxit col·lectiu». I és que «despatriarcalitzar el poder és també entendre el poder compartit, els èxits i els avenços compartits», afirma l’autora del llibre.

En el fons, com diu Xènia Albà, no es tracta de «ser moltes, sinó de ser també més diverses i anar obrint camí per aquelles dones que acumulenmés desigualtats». A més, segons l’autora del llibre, la primera fase per feminitzar el poder i per despatriarcalitzar-lo és que les dones hi entrin de manera massiva, però no «ens podem quedar en aquesta primera fase que és arribar-hi». Així doncs, un cop les dones arriben al poder han d’anar un pas més enllà, segons Díaz, i aconseguir que aquest poder patriarcal, «amb unes formes i unes dinàmiques que estan establertes històricament i tradicionalment pels homes, no només representin una manera de fer, sinó que tinguem aquesta capacitat de transformar-lo».