La lluita de tothom, ser antifeixista

Els primers dies de Setmana Santa, aprofitant el descans que tenim el professorat, he aprofitat per passejar per les llibreries de Terrassa per començar a trobar idees de cara al Sant Jordi. Ha estat un plaer repassar les lleixes tranquil·lament i podent conversar amb els llibreters, especialment amb l’Àlvar de la Temerària, que tenia un munt de caixes per obrir: “Com que fins fa pocs dies no sabíem si hi hauria Sant Jordi a l’abril ara hem de fer la feina de dos mesos en només un”, es queixava alegrement el llibreter.

Com a professor d’història i geografia de secundària tinc la tendència de passejar sempre per les seccions de ciències socials i, com que m’interessa la història contemporània, en especial la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil, sempre m’aturo a les lleixes d’història d’Espanya per veure les novetats o les publicacions d’obres esgotades. És un plaer poder constatar la salut dels llibres d’història del segle XX, amb constants novetats i reedicions de llibres que fa uns anys eren molt difícils de trobar, encara que sigui en format de butxaca.

El dimarts 30 justament em vaig alegrar de trobar l’edició de butxaca de la magna obra (1.100 pàgines) i encara no superada “La Guerra Civil española”, de Hugh Thomas, un llibre escrit el 1961 i que l’autor va reeditar en diverses ocasions. Va ser publicada en espanyol per l’editorial francesa Ruedo Ibérico, editorial creada amb l’objectiu de donar a conèixer obres que era impossible publicar a l’Estat en ple franquisme i que es compraven a Perpinyà i es portaven d’amagat a l’Estat.

L’edició de butxaca que tan content estava d’haver trobat es tractava de l’edició que Thomas havia reeditat el 1976. Mentre gaudia de la meva troballa vaig dirigir la mirada cap als lloms de dos llibres idèntics que brillaven, en roig i blanc. Es tractava de dos exemplars de “Mi lucha” (“Mein Kampf”), d’Adolf Hitler.

Emocionat en vaig agafar un pensant que es tractava de la traducció en castellà de l’edició crítica que l’Institut d’Història de Munic havia publicat el 2016. Vaig començar a passar folis i a mesura que m’hi introduïa, mirant si hi havia notes a peu de pàgina o l’estudi introductori o els annexos amb la bibliografia, em vaig adonar que tenia a les mans una edició crua i pronazi de l’obra, amb les notes originals que Hitler havia escrit en les edicions fetes als anys vint. Vaig mirar per la xarxa quina era aquesta editorial, ja que a les primeres pàgines del llibre no hi havia ni l’adreça, ni la ciutat d’edició, ni el nom de qui n’havia fet la traducció.

De fet el copyright està a nom de dues editorials, R. de C. (Real del Catorce) i JUESGO, editorial xilena. L’edició espanyola va fer servir la traducció xilena del 2003, on es podia trobar que estava dedicada a “59 mártires nacionalsocialistas caídos por la patria del 5 de septiembre de 1938”.

Repassant per la xarxa vaig trobar una notícia del 20 de novembre de 2016 de El País on el periodista Jesús Garcia va tenir una experiència semblant a la meva en una llibreria del passeig de Gràcia, justament de la mateixa cadena de la de Terrassa. Es veu que el llibreter que el va atendre li va comentar “es una editorial un poquillo facha”. Quan jo em vaig dirigir als treballadors de la llibreria de Terrassa els vaig mostrar la meva indignació. Poca cosa podien fer ells més enllà de dir-me que ho notifiqués a l’app de l’establiment. Em va quedar una sensació extranya i més tenint en compte el context polític actual, amb partitis postfeixistes al Parlament de Catalunya, amb diputats d’aquest mateix partit donant suport a governs autonòmics i sent la tercera força a Las Cortes Generales. Hem de deixar de frivolitzar amb els termes “feixista” i “nazi” i hem de començar a dir les coses pel seu nom: de feixista no se n’és una mica, sinó que se n’és o no se n’és.

El lema que resa “al feixisme se’l combat sempre” feia temps que no era tan cert com en l’actualitat. I se l’ha de combatre també en petites accions, i si això comporta deixar de comprar llibres en llibreries que difonen edicions pronazis, també.

Esperem que ara que ve Sant Jordi i les llibreries no volen perdre passada, algú retiri aquesta edició a l’espera de l’edició crítica. La nostra lluita és ser antifeixistes.

Carles Codina

Militant d’ERC-Terrassa, professor de ciències socials d’ESO i Batxillerat i coordinador pedagògic de l’IE Catalunya.