Sabíem que arribaria. Pressuposàvem que seria injusta. I, no obstant això, el malestar davant la sentència no és menor. Aquest 14 d’octubre la democràcia a l’Estat espanyol ha fet fallida. Només hi havia una resposta racional: l’absolució. Avui, ja sabem que tota la farsa d’un judici on no s’ha pogut provar absolutament res, ha estat emprada com a instrument per destrossar la vida de persones justes. No val la pena entrar en aquest article a esbudellar la sentència (no tinc cap dubte que els juristes s’hi podran posar les mans al cap). Aquí vull parlar de democràcia, el principi fonamental de tot el que està succeint: Persones que han treballat, treballen i treballaran per dotar a la ciutadania d’un dret inalienable, el de poder votar per decidir el seu futur.
Condemnem una sentència que ens allunya molt de la política, massa. I per tant ens allunya molt, massa, de les solucions… La política mai es pot fer els tribunals. La sentència NO és la solució. Només busca la venjança.
Des de la proximitat de saber que tens amics terrassencs i no terrassencs a la presó, persones a qui admires, condemnades per servir d’exemple, d’advertència. Ells i elles paguen per fer-nos d’escarment, per aixafar-nos, humiliar-nos i fer-nos desistir d’idees polítiques legítimes, pacífiques i democràtiques. Des de la responsabilitat d’aquells qui ostentem un càrrec polític no podem restar impassibles a què es vulgui aixafar els drets de la nostra ciutadania.
L’Ajuntament no pot restar impassible avui. Sempre estarem al costat dels drets de la ciutadania. Aquesta institució no pot restar en silenci davant la vulneració dels drets i llibertats. Avui, defensem la ciutadania, perquè avui som aquí per defensar-nos a tots i totes.
Massa cops se’ns ha acusat als independentistes de només voler treballar per interessos d’una part dels ciutadans. I els que fan aquesta afirmació, menteixen. Avui s’ha retallat novament de forma espaordidora la democràcia a Terrassa, a Catalunya, a l’estat espanyol i a Europa. Deixar-ho passar és fer una passa més cap a acotar el cap i viure en una democràcia de fireta.
I, tot i que avui és un dia que va més enllà de les sigles, permeteu que parli del grup municipal al qual represento, Esquerra Republicana de Catalunya – Moviment d’esquerres, i quin és el nostre compromís amb la ciutadania d’aquesta ciutat. Sempre hem defensat que des del municipalisme, des del projecte de transformació per la nostra ciutat, la tercera ciutat del país, treballant per les persones sota els principis republicans, posem el nostre gra de sorra per la transformació del País i la consecució de les seves llibertats.
Un projecte, reitero, fonamentat en uns valors de llibertat, igualtat i fraternitat, amb els quals hem basat el nostre acord de govern per la ciutat i hem vestit amb idees i accions un programa de govern pensat per treballar en el present i construir el futur de la ciutat.
Però no som una illa, Terrassa no és un oasi al mig del mar. La posició d’aquest Ajuntament en la defensa dels drets i llibertats de la seva ciutadania, amb la denúncia de la injustícia, és un baluard des de la proximitat pel futur.
Soc independentista. M’és igual que tu no. Però si estic en política és perquè si algun dia et manlleven els teus drets, et prenen la possibilitat de parlar, protestar o manifestar-te, estar allà per fer-te costat. I avui onze persones han estat condemnades per les seves idees. I esperem-nos, que això no s’ha acabat.
Pacíficament, democràticament, com sempre hem fet. Fermesa amb les conviccions i la mà estesa. Però sense rebaixes de cap mena.
Isaac Albert
Latest posts by Isaac Albert (see all)
- Finestra d’Oportunitat - 6 de novembre de 2021
- Passem Comptes - 16 de juny de 2021
- No parlem de la pandèmia (massa) - 27 d'abril de 2021