Quan l’alcalde d’una ciutat ha de sortir públicament dient que l’Ajuntament és de tothom és com quan el govern d’un estat realitza una campanya mediàtica a l’àmbit internacional per demostrar la bona qualitat de la seva democràcia… Hi ha coses que s’haurien de donar per fetes i, si les has de justificar, és perquè quelcom no funciona.
Aquest dimarts comença un judici polític contra els membres d’un govern democràticament escollit i líders d’entitats acusats de delictes que no han comès i sotmesos a la presó preventiva des de fa més d’un any de forma absolutament injustificada. Una injusíicia que podem fonamentar en la baixa qualitat democràtica d’un estat espanyol que intenta anorrear amb barrots allò que és incapaç d’acceptar comptar dins una urna, la voluntat d’un territori i la seva gent de decidir ser independents. Davant aquesta situació, persones individuals, així com col·lectius i institucions, han volgut expressar la seva oposició a una pèrdua de llibertats impròpia dins l’Europa del segle XXI. I ho han fet amb un llaç a la solapa, amb actes multitudinaris o amb pancartes als balcons. I en cada un d’aquests gestos, que alguns volgudament han pretès simplificar com independentistes, hi havia molt més que les pretensions legítimes d’esdevenir una República. Un llaç groc, una pancarta de “llibertat presos polítics”, o “la democràcia no es jutja” el que evidencia és que la democràcia a l’estat espanyol viu en hores molt baixes.
Quan el passat 31 de gener el ple de l’Ajuntament va aprovar un acord de junta de portaveus en suport a les preses i presos polítics per col·locar una pancarta al balcó de l’Ajuntament mentre duri aquest judici s’anava justament en aquesta línia. Entenem la democràcia molt diferent d’aquesta farsa i la majoria del plenari municipal va voler que el consistori expresses un suport a les persones que injustament ho estan patint. Més, quan entre elles i tenim terrassencs.
Però l’alcalde ha decidit no complir.
Sota la mà d’un informe jurídic francament desafortunat i fal·laç en les seves conclusions, es considera els acords del plenari com a “precs” a una autoritat superior, l’alcalde, i que aquest, en cap cas, té l’obligació de complir la voluntat majoritària del plenari. S’anul·la, per tant, el principi de confiança entre l’expressió de la sobirania popular dels representants electes que componen el plenari municipal i l’obligació de l’executiu municipal i, en últim terme de l’alcalde, de respectar i donar resposta a les decisions plenàries.
Això per no parlar d’un component més tècnic i bàsic que és que l’informe jurídic omet deliberadament la doctrina jurisprudencial en què es basa per afirmar que la pancarta no “és conforme a dret” senzillament perquè citar-la demostraria que aquesta afirmació no és veritat. En altres paraules, l’expressió democràtica de la majoria d’un plenari a la façana de l’Ajuntament és perfectament legal i només hi ha precedents que ho impedirien en període electoral que, de moment, no és el cas.
L’alcalde i el govern municipal, per tant, no té cap impediment legal, cap ni un, per complir un acord de la majoria del seu plenari. Poden estar-hi en desacord, per descomptat. No ho entendríem perquè el mateix alcalde ha expressat públicament que la situació dels presos li sembla una injustícia. Però bé, pot no compartir la pancarta.
Ara, pels impulsors de la proposta i creiem que pel conjunt dels grups municipals del nostre ajuntament, el que no es pot consentir de cap manera és que un alcalde de Terrassa es negui a executar un acord de la majoria del plenari de l’Ajuntament perquè no el comparteix. Si és així, la devaluació de la democràcia arriba tristament i indefectiblement a l’àmbit municipal terrassenc. I més important que una pancarta és tenir un govern terrassenc que entengui que la sobirania popular expressada pel seu plenari s’ha de respectar sempre.
Isaac Albert
Latest posts by Isaac Albert (see all)
- Finestra d’Oportunitat - 6 de novembre de 2021
- Passem Comptes - 16 de juny de 2021
- No parlem de la pandèmia (massa) - 27 d'abril de 2021