Ens hi posem, una vegada més, ben d’hora, ben d’hora i fem una valoració d’urgència del 21D. En primer lloc felicitar a C’s per la seva victòria. Victòria indiscutible, també a Terrassa, fonamentada en les grans ciutats del país i en la capitalització, per entendre’ns, del vot a favor del 155. Com en totes les valoracions de traç gruixut ens deixem matisos, matisos importants a l’hora d’entendre el que passa en el nostre entorn. Ciutadans, encara que a molts els costa d’entendre, també recull un vot nou que fuig de partits tradicionals, un vot diferent, també jove, que busca això frescor, cares noves i missatges clars. Un vot, conceptualment espanyol, o si ho preferiu constitucionalista.
Dit això, l’independentisme guanya. Estic segur que caldrà més perspectiva per valorar en la justa mesura la importància i l’espectacularitat dels resultats. La victòria de l’independentisme enfront dels partidaris i defensors del 155, en vots i en escons, és una autèntica proesa, d’un valor polític que encara no sabem apreciar. En unes eleccions imposades, amb el govern legítim del país a la presó i a l’exili, amb una Junta Electoral, si més no, molt susceptible i amb la llibertat d’expressió de molts candidats coartada i pendents de judici, la victòria és un èxit. Si hi sumem una participació record, gairebé un 82%, el que representa una foto molt clara del que és el país, les forces de la República mantenim % (47,5%), augmentem en vots (més de 2M) i tenim majoria absoluta (70 diputats).
El Govern legítim del país que va ser unilateralment cessat pel 155 i PP-C’s-PSOE amb 62 diputats i un 39,5% dels vots, després del 21D, té 66 diputats i un 43% dels vots. En aquests moments, crec que és prou evident que en aquest país no hi ha una majoria alternativa a l’independentisme, no hi ha un projecte constitucional per Catalunya.
I sí, ho sabem, la complexitat del resultat electoral és la complexitat del país, però ens hem guanyat no supeditar la voluntat del poble de Catalunya a seguir construint el seu futur a la intransigència i repressió de l’Estat Espanyol. L’estat Espanyol, encapçalat pel PP i per la monarquia ha perdut. Mai demanarem permís per defensar Catalunya, mai renunciarem a defensar el dret a un futur millor pels nostres fills, igual que no renunciarem a implementar les polítiques socials censurades pel TC en suspendre les 27 lleis aprovades pel Parlament.
Queda molta feina per fer. Hem de treballar pel reconeixement del dret a l’autodeterminació exercit pel poble de Catalunya i reivindicar l’alt valor polític de la mobilització de país en defensa dels drets democràtics i les institucions catalanes i en contra de la repressió de l’Estat espanyol. Hem d’exigir l’alliberament dels presos polítics, i la finalització de la pressió policial i judicial que coarta l’exercici de les llibertats públiques de la ciutadania i els càrrecs electes de Catalunya.
Hem de defensar les institucions de Catalunya davant l’agressió que representa la suspensió del nostre autogovern arran de l’arbitrària aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, reclamar la seva retirada immediata i acabar amb la intervenció de les finances de la Generalitat. I, alhora, comprometre’ns en la defensa de l’escola catalana i la dignitat dels seus treballadors i treballadores, de la funció social i nacional dels mitjans de comunicació públics i a revertir els efectes de la campanya contra l’economia catalana orquestrada pel Govern espanyol amb la intenció de guanyar unes eleccions que han perdut i de perjudicar la productivitat de les nostres empreses. Hem d’impulsar un gran diàleg de país, que amb vocació constituent i voluntat democràtica, eixampli encara més, per mitjà d’instruments i processos participatius de deliberació social, l’àmplia majoria ciutadana a favor de fer realitat la República Catalana. I això, acompanyat de desenvolupament de polítiques per avançar cap a la sobirania financera, cultural, social, energètica i judicial del poble de Catalunya. Unes polítiques, en definitiva, orientades a fer possible una República Catalana amb uns serveis públics dignes, que representi una millora de la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania i que sigui un model a seguir pel que fa a la lluita contra la pobresa estructural i en la creació de mecanismes de transparència institucional que permetin detectar i castigar les pràctiques de corrupció.
Venen dies i setmanes difícils on haurem de prendre decisions complicades, la primera la constitució del parlament i veure qui pot o no agafar les actes. Els que ens han explicat i recordat cada dia, com a únic argument per guanyar, que perquè torni el President s’ha de votar el President, segurament ens explicaran com ho faran per poder desencallar la situació i recupera les nostres institucions.
Isaac Albert
Latest posts by Isaac Albert (see all)
- Finestra d’Oportunitat - 6 de novembre de 2021
- Passem Comptes - 16 de juny de 2021
- No parlem de la pandèmia (massa) - 27 d'abril de 2021