El dijous 16 de novembre el Ple de l’Ajuntament de Terrassa va escollir com a nou alcalde el socialista Alfredo Vega, en segona opció, després que l’alternativa per generar un canvi al govern municipal, recolzada per ERC-MES, TeC i la CUP no prosperés davant la impossibilitat d’assolir un acord on s’hi sumés el PDeCAT. 

El portaveu del grup municipal d’ERC-MES, Isaac Albert, va fer una intervenció per explicar els motius que van portar a la celebració d’aquest ple extraordinari, així com la possibilitat que es tenia per tirar endavant un nou projecte polític per la ciutat de Terrassa davant un PSC desmembrat i amb incapacitat per governar. 

Tot seguit publiquem una transcripció del discurs d’Isaac Albert al Ple:

 

Bona tarda, president, alcalde Royes, alcalde Navarro, senyores i senyors…

 

Avui 10 homes i dones dignes continuen a presó, i 7 més a l’exili, per haver treballat i defensat des del pacifisme, la convicció i la radicalitat democràtica les seves idees. Avui el govern legítim del país és a la presó o a l’exili i les institucions catalanes estan intervingudes. Un record per tots ells.

Un record especial per en Josep Rull que dormirà la seva 14 nit a la presó i per en Lluís Puig exiliat a Bèlgica.

Si en Josep estigués avui aquí ens citaria a Kennedy i allò de “tots som berlinesos”.

Avui aquí tots som terrassencs i terrassenques. I convençut com estic que terrassa té una ànima profundament democràtica, progressista i republicana, hem vingut a defensar els principis i futur d’una ciutat que no oblida aquells qui estan injustament empresonats.

 

Dit això, utilitzar els presos per justificar una decisió política, no és el nostre estil. Una abraçada sincera, ho saps, Meritxell.

 

Tot això no hauria estat possible sense les polítiques d’un partit popular manifestament corrupte, sense un partit socialista obrer espanyol i un partit socialista de Catalunya manifestament desaparegut, que per acció i omissió hi ha donat suport; i per Ciutadans, un partit que ha vist en el conflicte polític l’oportunitat de consolidar el seu projecta.

 

Avui tenim (fins que no votem serà així) l’oportunitat de les oportunitats

Indispensable situar-nos. Avui aquí hi ha molta expectació i crec que és bo que ens situem…

L’oportunitat és el canvi

• Cert que el canvi es guanya a les urnes.
• Cert, també, que el 2015, per primera vegada en 36 anys, la possibilitat aritmètica per fer el canvi a la ciutat era possible
• Cert també, que tot i que era possible, les eleccions les havia guanyat d’una forma prou clara el PSC. Perdent regidors, lluny de la majoria absoluta, però les va guanyar.

 

Avui però no estem aquí per aquest escenari. Això no és una moció de censura, on una oposició intenta posar-se d’acord per fer fora un alcalde i un govern.

 

Avui, estem aquí perquè l’anterior alcalde va trencar el carnet del partit, va deixar l’acte i va marxar cap a casa. El camí per fer-ho, i més enllà de la lectura que n’hem fet, va ser estrany…, per dir-ho d’alguna manera:

 

• Primer va dir que plegaria si s’aplicava el 155
• Després, un cop aplicat, va dir que no. Que era l’alcalde de tots i seguia
• Seguidament va expulsar al PDeCAT, el seu soci, del govern
• A continuació va refer i presentar el nou cartipàs municipal
• I seguidament al cap d’uns dies, pocs, plega. Trenca el carnet i deixa l’acte
• Ho fa amb un comunicat que no pot deixar indiferent a ningú, carregant contra el seu expartit, d’una forma que genera incomoditat fins i tot als membres d’altres partits. I on explica que el motiu de la seva marxa no és el moment nacional, no és el 155 ni els presos, és que el seu partit està sota el control d’interessos obscurs, de lobbys econòmics que li han impedit desenvolupar les seves idees i les seves polítiques locals… No ho dic jo. No ho diu ERC-MES, ho diu el que fins fa dos dies era l’alcalde de Terrassa del PSC.
• No s’acaba aquí…, des del dia que marxa, dia si, dia també publica una entrevista seva en algun mitjà de comunicació on ho explica tot…
• Però encara més… Tot seguit 5 regidors del PSC han anunciat que deixaran l’acte de regidor (que jo sàpiga encara no han fet efectiu i estan aquí per votar com si fos la cosa més normal del món)… Amb la màxima generositat i transparència, publiquen escrits, missatges a les xarxes, vídeos on expliquen obertament els motius de la seva marxa… Diuen que el PSC ha perdut la “S” de socialista i la “C” de catalanista. Companys, amics i amigues, si vostès volen garantir un govern progressista, d’esquerres i catalanista haurien de replantejar-se el seu vot avui.
• Per entendre’ns… Sr. Vega, vostè ha dit que “alguns regidors Socialistes” han plegat… El 66% del grup municipal del PSC, 6 de 9 regidors, ha plegat o han dit que plegaran.

 

Digueu-me tiquis-miquis, però la cosa és d’una gravetat política immensa.

Sempre hem dit que aquest era un govern que tenia la capacitat de generar més problemes que solucions, però mai vam pensar que arribarien a aquest extrem.

Perquè l’alcalde d’aquesta ciutat deixi de ser del PSC, no cal escoltar-me a mi, no cal creure el que diu ERC-MES… Només cal llegir el comunicat del Jordi Ballart.

Estem aquí per aquest motiu…

 

Teníem l’oportunitat de les oportunitats

El canvi a la ciutat de terrassa, no és fàcil… Encara que les majories sumin, no és fàcil, ni còmode, cert. El canvi no es fa des de la comoditat… Però pensem que és el moment.

Durant aquests dies de converses, de negociacions… No ens hem resignat, no ens hem cansat i no ens hem rendit. Hem treballat per fer-lo possible.

No és fàcil… Partits diversos, un moment polític  complicat, apriorismes, prejudicis…

Sr. Rodríguez (Regidor del PP), això no va d’Independentistes o constitucionalistes. Tot això va de Democràcia i Llibertat.

Nosaltres hem demanat responsabilitat i generositat… Ho hem dit tota la setmana. Fer política és sumar esforços, trobar punts compartits, definir projectes, polítiques i lideratges… També es saber cedir, i entendre el moment i les conseqüències de les decisions que prenem.

 

També hem explicat que el canvi són 14 vots per escollir l’alcalde i 14 vots per governar la ciutat…

El que és indiscutible és que en aquest ple hi ha una majoria pel canvi a la ciutat, contrària a l’aplicació del 155 i amb ganes de construir, i consolidar, un nou projecta per terrassa.

Encara ara, pensem que el canvi a la ciutat és possible… Més que possible és indispensable. Ho hem dit i ho seguim dient.

 

Senyor Alfredo Vega, tot el meu respecte i  la meva admiració… I les meves disculpes. Li hem fet passar unes hores complicades. No és culpa nostra, és culpa dels seus excompanys.

Sr. Vega, sembla que serà alcalde gràcies al soci que vostè va expulsar fa 4 dies…, i ara i avui aquí tornem a pensar, que  igual que el 2015, la decisió no s’ha pres aquí…

 

El Senyor Vega el considero personalment  com un amic i no tinc cap dubte del seu compromís personal amb la ciutat de terrassa. Cap! Sap vostè que nosaltres també el tenim. Però, sincerament, pensem que vostè representa unes sigles que ja no representen aquesta ciutat, plantejant la governabilitat de la tercera ciutat de Catalunya amb vostè i 2 regidors més de la llista que van votar els terrassencs i terrassenques. El PSC que vostè ens ha presentat no existeix. No ho dic jo, ho diu el 66% del seu Grup Municipal i el dia a dia polític. Sr. Vega, friso per veure com fan campanya electoral amb el Sr. Duran i Lleida

Sis persones entraran a l’ajuntament sense experiència per passar a governar!!! És més, el nou equip de govern del PSC a la ciutat ho farà assumint que formen part d’un partit que ha donat suport a l’aplicació de l’article 155 per intervenir de forma autoritària les institucions legítimes del nostre país.

Els representants del PSC a l’ajuntament de terrassa ja han assumit, de fet, formar part d’un partit que ha participat de la vulneració dels drets i llibertats dels seus conciutadans per defensar la independència, que ha mirat cap a una altra banda o ha aplaudit l’empresonament del govern legítim de Catalunya.

Si volen, en clau de ciutat, el seu cap de llista a les eleccions del 2015, el seu alcalde fins fa dos dies, els hi ha dit ben clar: els hi torno a recordar a tots els presents…. Les polítiques de les quals vostès podrien estar més orgullosos, com la futura gestió directa de l’aigua o les polítiques d’habitatge encarant-se als bancs han estat qüestionades pel seu partit a l’àmbit nacional.

I vostès, sense experiència, sense poder, sense estructura, ens diran que defensaran els interessos de la ciutadania de terrassa davant les pressions externes?

No! Ho sento! Nosaltres hem sigut molt clars des del principi. Nosaltres no ho podem permetre. Per nosaltres és una irresponsabilitat.

Una irresponsabilitat segurament compartida, però avui perdem l’oportunitat de les oportunitats i una mica de dignitat, alguns més que altres!

 

Més enllà de la política de negociació, de pactes… Una reflexió política local, de política pública local… de proposta i projectes. Al cap i a la fí, som aquí per la ciutat, per parlar de la ciutat, de projecte, de model, de proposta de ciutat…

La majoria de les forces polítiques ens presentem a les eleccions prometent “el canvi”. A Terrassa el PDeCAT, ERC-MES, TeC, la CUP ho vam fer així… Queda clar, però, que el futur, ni es pronostica ni es promet, es construeix.

Això és el que fem aquí, si més no, alguns…

En èpoques de canvis globals, aquests comporten canvis estructurals en la política, en l’economia i en la societat. Definir, en un moment com l’actual de crisi o de transició, un model o una visió de futur per a la nostra ciutat, significa que hem d’identificar els principals elements en què es basaran aquests canvis, i tenir un posicionament clar de l’estratègia de la ciutat i de l’agenda pública, en relació a la direcció i el sentit que es vol prendre.

Per entendre’ns, la Terrassa futura només la podem imaginar a partir de la ciutat que tenim, de les seves tendències i contradiccions, de les seves resistències al canvi, de les idees i dels actors emergents. La ciutat d’avui, ens anuncia la ciutat de demà. EL QUE TENIM NO ENS AGRADA, I EL FUTUR QUE ENS DIBUIXA MENYS!

En aquest sentit es diu que la política urbana, la local, la de proximitat… és una expressió del present, és el que fa que les ciutats siguin el que són, donant forma i sentit a aquest present.

(això no va només de canviar unes sigles, o unes persones del govern per unes altres)

Si defensem un canvi en les polítiques urbanes ( que és el que defensem!), hem de tenir clar els factors claus de transformació estructural de més importància en el present i futur de la ciutat de terrassa.

El primer és la importància de la ciutat en el territori. En un món de ciutats, els moviments que interconnecten els territoris es produeixen, distribueixen i es consumeixen a les ciutats.

Les ciutats adquireixen un valor pel seu atractiu com a llocs d’innovació i de generació d’aquests fluxos. En aquest sentit, cada ciutat defineix la seva singularitat i el seu paper específic. I terrassa ho va fer, i ja no ho fa.

El segon és el predomini de l’economia del coneixement, l’economia en xarxa. Una economia basada en la creativitat i la innovació que té en la informació, i especialment en el coneixement, la principal font de generació de valor. En aquest tipus d’economia les empreses i entitats socials necessiten singularitzar en el que els és propi per així poder innovar, i per a això necessiten un entorn d’empreses i institucions de qualitat en el qual puguin col·laborar, i rebre els béns i serveis que necessiten per cooperar. I Terrassa, ho ha treballat, i ho està perdent.

El tercer factor és l’ordenació de l’espai urbà. Una sortida positiva a la crisi significa trencar amb els criteris d’ordenació de ciutat extensa. Terrassa ho ha fet, ho ha fet prou bé i ha de seguir fent-ho.

El quart factor és el capital cultural. En una societat del coneixement, un dels factors clau és la disposició del talent per a la creativitat i innovació. La creativitat i la innovació sorgeixen de la densitat de les interaccions entre les persones a la ciutat. Terrassa té la base, ha fet feina però queda molt camí per fer.

El cinquè és la governança. Enfortir una nova forma de governar. El govern no és només responsable de la provisió d’uns recursos, sinó que representa a la ciutat i a l’interès general de la ciutadania, als interessos legítims dels diferents sectors socials i és el responsable de desenvolupar estratègies i projectes compartits que articulin recursos públics i privats que impliquin el conjunt de la ciutadania en fer ciutat. En aquest sentit, Terrassa és lluny d’uns estàndards acceptables.

El sisè factor clau és la cohesió social. Entesa com la capacitat d’organització i acció de la ciutat per respondre col·lectivament i de manera compartida als reptes que té plantejats. La cohesió social per tant no s’entén com un resultat del desenvolupament econòmic, sinó com una condició necessària per a aquest. Terrassa ha treballat bé històricament, i en els darrers temps. És l’objectiu i el camí a seguir.

El setè element és la sostenibilitat. La lluita per un desenvolupament humà sostenible és un objectiu clau, al costat de la lluita contra la pobresa i la innovació productiva. El desenvolupament sostenible és una altra de les finalitats ineludibles que continua plantejant-se en qualsevol escenari post crisi. L’aigua, l’energia, la sobirania alimentària, etc. són elements a treballar…

Aquests set elements de transformació estructural, segurament entre d’altres, han de constituir l’agenda pública de terrassa. No tots els problemes socials acaben sent problemes públics. Ho són si aconseguim traslladar-los de l’espai social al debat polític, és a dir, a l’agenda pública.

A terrassa, l’agenda pública ha estat segrestada per la ineficiència d’un govern… Necessitem recuperar-la, activar-la per poder condicionar el govern de la ciutat i poder donar resposta al present i construir el futur de la ciutat.

Tenim la sensació, la certesa, que hem perdut 2 anys i mig…, perdrem els 18 mesos vinents. I Sr. Samper, vostè en la seva intervenció ha obert la porta a no sé què. Per entendre’ns, per nosaltres el d’avui és definitiu. No estem per invents, ni jugades, alternatives estranyes… Un missatge de tranquil·litat a la ciutat, als professionals de la casa. Queden 18 mesos i tenim molta feina.

Ens veiem el maig del 2019. Seguim!