“S’ha lluitat tant per la plena igualtat, per fer visible la violència masclista, que es pot caure en l’error que la joventut es trobarà un món on la feina està feta”
El passat mes d’octubre un informe del Fòrum econòmic mundial ens indicava que, analitzant la realitat actual, la igualtat econòmica efectiva entre sexes no arribaria fins al 2186. Un estudi fet, si em permeteu la ironia, abans que Donald Trump guanyés les eleccions als Estats Units. Comicis on, per cert, diversos analistes apunten com un dels possibles factors de la victòria del candidat Republicà fos, ni més ni menys, que la seva contrincant era una dona.
Els analistes, però, es poden equivocar. És evident que es fa difícil de precisar si la igualtat entre sexes arribarà d’aquí a 170 anys o potser d’aquí “només” vuitanta. La qüestió és que l’anàlisi parteix de dades concretes i aquestes, sincerament, fan esgarrifar i no apunten cap a la bona direcció.
M’agradaria que no fos així. De fet, estaria més que satisfeta que aquests estudis no fossin necessaris, que no haguéssim de dedicar cada 25 de novembre un Dia Mundial a un fet tan bàsic com la lluita contra la violència envers les dones o que, com a dona, no em veiés amb l’obligació d’escriure aquest article.
Però és necessari. Ho és i ho serà. Segons les darreres dades, 88 dones han estat assassinades en mans d’homes des de principi d’any a l’estat espanyol. Si enfoquem cap a la nostra ciutat, ens trobem que Servei Municipal d’Informació i Atenció a les dones de l’Ajuntament de Terrassa ha atès enguany 842 dones. D’aquestes, 354 han denunciat trobar-se en situació de violència. Però, i quan arribi el 25 de novembre? Quan arribi el final d’any, quantes seran? En aquest cas no parlem d’estimacions i anàlisis, parlem de xifres reals.
Podríem donar moltes més dades, però aquest no és un debat numèric, és un debat humà. Una sola víctima de violència masclista ja és inacceptable. Partir de la premissa que si una d’aquestes xifres disminueix estem guanyant la partida pot portar-nos a oblidar que la desigualtat de gèneres neix d’un sistema soterrat de creences i valors que s’han de revertir.
S’ha lluitat tant per la plena igualtat, per fer visible la violència masclista, que es pot caure en l’error que la joventut es trobarà un món on la feina està feta. I no, ells i elles, per desgràcia encara són deudors d’aquesta herència profunda.
Actualment a l’Ajuntament de Terrassa s’està treballant per reactivar un Reglament d’Igualtat municipal que s’havia quedat enquistat al 2011. També esperem que d’aquí poc puguem concloure el protocol de dol municipal davant els feminicidis i veure desenvolupats en plans concrets les darreres propostes per promoure dins la joventut l’activisme per la igualtat i la formació contra la violència de gènere. Propostes, totes elles, nascudes des de l’oposició d’esquerres al consistori però ben entomades en aquest cas per la Regidoria de polítiques de gènere.
Tota aquesta feina és suficient? Segurament no. S’està anant a la velocitat que es desitjava? Tampoc. El que és innegable és que després d’un període de cert estancament, actualment sembla haver-hi un treball constant i entesa generalitzada amb què el treball fet en aquest àmbit ara no es pot aturar.
Per no haver d’esperar fins al 2186 ens toca més que mai aconseguir obrir els ulls a la joventut perquè no assumeixin determinades actituds com a normals o la lluita activa per la igualtat com una batalla impossible. I, com amb tot, el millor incentiu és predicar amb l’exemple. Si oferim als joves i les joves d’avui una ciutat compromesa on s’uneixen esforços i es treballa per a la igualtat efectiva de gèneres, no tinc cap dubte que s’animaran a prendre un paper actiu en aquesta lluita.
Ens queda molta feina per fer. No hi ha cap esforç, recurs, formació, dedicació, acció i compromís que sobri per continuar lluitant per aconseguir l’objectiu final: la igualtat real entre homes i dones.
Carme Labòria
A la legislatura 2007-2011 vaig ser regidora del PSC, amb les responsabilitats d’Urbanisme, Habitatge, Obres Públiques i Pla de Barris. A mig mandat vaig desenvolupar, a més, el càrrec de tinent d’alcalde de l’Àrea de Territori. A la legislatura 2011-2015 vaig ser de nou regidora del PSC. Fins a finals del 2012 amb el càrrec de tinent d’alcalde de l’Àrea de Promoció Econòmica. I els anys 2013 i 2014 amb el càrrec de tinent d’alcalde de l’Àrea de Planificació Territorial i Urbanisme. El mes de gener del 2015 vaig renunciar al meu càrrec i a l’acta de regidora i em vaig reincorporar al meu lloc de feina a l’Ajuntament de Sant Just Desvern.
Des del maig de 2015 sóc regidora del grup ERC-MES.
Latest posts by Carme Labòria (see all)
- Gràcies Terrassa - 21 de març de 2019
- DIVERSITAT, AFECTE, IDENTITAT - 28 de juny de 2018
- VIOLÈNCIA I XIFRES - 18 de novembre de 2016