Resposta al debat obert per l’article “La Cultura del totxo” sobre el nou Centre Cultural
Hi ha una diferència entre l’àmbit privat i l’àmbit públic, entre el que considerem exclusivament nostre i el que és propietat compartida. Tots tenim dret a preservar la nostra pròpia intimitat i, al mateix temps, hem de ser capaços d’assimilar els drets i deures que ens comporta viure en societat.
Si, per exemple, vius en una ciutat tan gran (i alhora tan petita) com Terrassa i aquesta t’importa pots fer tertúlies de cafè en un entreacte parlant sobre l’IVA cultural o pots decidir-te a fer allò que s’ha vingut a anomenar terrassenquisme i sortir a la plaça pública a expressar les teves opinions, treballar i lluitar per la ciutat a la que estimes. És evident que les teves accions i opinions poden no ser compartides per tothom, però el fet de sortir a expressar-les ja és un pas cap a fer ciutat. El fet d’acceptar la divergència d’opinions és el pas següent i el que et porta a començar a caminar per construir un projecte de ciutat.
Evidentment, cadascú pot valorar diferent on comença l’àmbit públic i l’àmbit privat. Com a portaveu d’Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres a l’Ajuntament de Terrassa quan miro la ciutat, el que s’hi esdevé i com afecta al conjunt de la mateixa, ho considero àmbit públic.
No ha d’estranyar a ningú que davant l’ambiciosa reformulació d’un espai com el Centre Cultural el nostre grup municipal expressi la seva opinió al respecte. És un equipament cultural participat en el seu patronat per l’Ajuntament de Terrassa i que replanteja el seu futur, si més no en part, per activitats allunyades dels objectius presentats a la ciutat. És més, s’hauria d’esperar que fos l’equip de govern qui com a part del patronat es preocupés de supervisar que les activitats de l’entitat s’ajustessin a les d’una entitat cultural i que la repercussió de les seves iniciatives revertís en tota la ciutadania.
Entenc que la direcció de la Fundació quan engega aquesta reformulació del “Cultural” ho fa amb la millor de les intencions. La supervivència econòmica és un objectiu lloable. Com encaixa això en un projecte cultural i de ciutat és més discutible. Si l’equip de govern esquiva les seves responsabilitats, disculpi’m però nosaltres no ho farem.
Com bé s’han encarregat de recordar diversos articles de premsa, dins el nostre grup municipal tenim expertesa i coneixement suficient del Centre Cultural com per informar-ne a la ciutadania i formar-nos-en una opinió. Una visió on els números no passen exclusivament per fer una festa amb superàvit gràcies a un parell d’espònsors, sinó per fer projeccions realistes. Una perspectiva de projecció cultural on l’èxit també passa per una major sinèrgia amb l’àmbit públic i social més enllà de la Fundació. Que la programació del Cultural no estigui present a l’agenda cultural de la ciutat no és un detall anecdòtic. Obrir valors com la temporada de dansa del cultural i coordinar-la amb la programació d’altres equipaments, només per posar un exemple, maximitzaria el retorn cultural i social per a tots els terrassencs i terrassenques.
Per entendre’ns, aquests plantejaments no han de sortir del patronat sinó d’un Ajuntament disposat a tenir un Projecte per a tots i on s’hi involucri a tothom, exigint implicació però alhora facilitant àmbits de treball i esforç compartit. Una obligació que l’equip de govern no ha assumit, sota la vella política d’aquells que creuen que si els hi fan la feina en un àmbit poden respirar i deixar de pensar-hi.
I és que al nostre entendre aquesta ciutat viu nous temps on els pactes d’espais estancs estan per desaparèixer. Coses de la crisi, davant les carències la gent pensa. I si bé algunes estructures es debiliten i d’altres comencen a mirar més enllà de la ciutat com si Terrassa s’hagués fet petita, el ventall s’obre i el potencial es multiplica.
A dia d’avui a Terrassa, a l’àmbit públic, hi ha espai per la crítica, les coses s’han de pactar i la gent ja no es conforma amb la participació fictícia. Si tots fem ciutat, tots som ciutat i ens hem de trobar en el projecte de ciutat futura.
No es tracta d’anar a inauguracions ni de trobar espònsors per festes privades. Es tracta de pensar la ciutat, gestionar-la i compartir-la.
Isaac Albert
Latest posts by Isaac Albert (see all)
- Finestra d’Oportunitat - 6 de novembre de 2021
- Passem Comptes - 16 de juny de 2021
- No parlem de la pandèmia (massa) - 27 d'abril de 2021