El Consell Nacional d’ERC fa història

El passat dimarts 14 de juliol va ser un dia històric. Darrerament no parem de passar per dies que fan història. De fet, portem una dècada ben bona fent-ne: des de l’aprovació de l’Estatut del 2006 fins ara, Catalunya no ha parat de fer història.

El 14 de juliol passarà a la història per ser el dia que el Consell Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya va dona suport al pacte que la direcció, encapçalada per l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira, havia subscrit amb les entitats sobiranistes i amb CDC el dilluns 13.

Els historiadors futurs ja faran les seves investigacions en relació a l’statu quo que va precipitar aquesta llista unitària amb la qual ERC no estava d’acord en un principi, si més no en la forma que el president Mas li havia donat al Fòrum al novembre de l’any passat. És ben sabut que el plantejament prioritari d’ERC, el de les tres llistes sota un mateix paraigua, era per la nostra formació l’escenari ideal per assolir l’apropament d’aquells sectors socials d’indecisos que encara no havien decidit on decantar el seu vot, si cap a formacions d’esquerres i de regeneració democràtica favorables al dret a decidir però dins el marc constitucional o bé a les formacions d’esquerres clarament independentistes. Segurament serà en aquest terreny que la independència del nostre país es dirimirà el proper 27 de setembre.

Aquest va ser el plantejament que ERC i la seva direcció van defensar fins a l’últim moment i fins al darrer alè. Així ho explicaven l’Oriol i la Marta als consellers i conselleres d’ERC. Després de l’informe de presidència (de l’Oriol) i de la secretaria general (de la Marta, molt breu i pragmàtic) vam ser 34 els consellers i conselleres que vam voler dir la nostra. El consell havia començat a les 20:30 i s’allargà més enllà de les 23:30.

Les paraules demanades tenien plantejaments molt diversos però van destacar els missatges de comprensió cap a la tasca feta per la direcció del partit. Un esperit de responsabilitat institucional i de transcendència històrica amarava cada una de les paraules demanades. Fins i tot les veus contràries al pacte entenien que la situació a la qual s’havia arribat exigia el suport d’ERC a una llista mixta entre civil i política.

Com va passar amb el 9N, l’escenari que s’obra pel 27S no és el que ERC volia. Però talment el 9N, ERC farà seva la llista unitària i farà la campanya més feliç de la seva història perquè el proper 27 de setembre anirem a les urnes no per votar un partit polític o un altre, sinó que hi anirem per votar el que fa tant anys que volem votar. Anirem a votar la independència.

El 14 de juliol hem fet història perquè de nou hem tornat a posar el país per davant del partit avalant un pacte que farà possible que el 27 de setembre es torni a fer història. No desaprofitem el moment. No ens ho podem permetre.