Antecedents
L’any 2000, a través del Pacte de Mobilitat, una quarantena d’institucions públiques i privades pactaven les línies mestres de la futura mobilitat a la nostra ciutat, els eixos bàsics de les quals eren la priorització de la mobilitat a peu, l’ús de la bicicleta i el foment del transport públic.
Dos anys més tard (2002) es va aprovar el Pla de Mobilitat Urbana de Terrassa vigent, amb l’objectiu d’aconseguir una mobilitat sostenible i segura. La pacificació del trànsit amb la reducció de la velocitat, del soroll i de la contaminació atmosfèrica són objectius bàsics.
En els propers anys, disposar de més estacions de tren de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i de Renfe, així com prioritzar la mobilitat a peu i en bicicleta, ha de permetre tenir una ciutat amb millor qualitat de vida en el context de la que ja s’apunta com la dècada del canvi climàtic.
En aquest sentit, l’Ajuntament va iniciar l’any passat un procés d’actualització que servirà de base per a les futures actuacions que haurà de tenir el futur Pla de Mobilitat Urbana 2015-2020.
La diagnosi dels treballs realitzats, detecta problemàtiques en els diferents àmbits (xarxa viària, xarxa de vianants, xarxa de bicicletes, xarxa de transport públic, xarxa de transport privat i aparcaments) a les quals ERC Terrassa, mitjançant el seu programa electoral per a les eleccions d’aquest any, voldrà donar respostes.
1.- Diagnosi de la Xarxa Vial Global
Terrassa és una ciutat apta per a desplaçaments fets a peu o en bicicleta ja que el 85% dels vials tenen un pendent inferior al 5%, però per contra solament el 2,6 dels vials son d’ús exclusiu per a vianants i solament un 30% son vials pacificats. A més a més, encara tenim 1/3 dels vials que no son accessibles (amb voreres inferiors a 1,5 metres d’amplada).
PROPOSTES D’ERC TERRASSA AL PROGRAMA ELECTORAL QUE MILLORARAN AQUESTA DIAGNOSI:
– Acabarem el procés d’aprovació del nou Pla de Mobilitat Urbana diagnosticat en el mandat 2011-2015 i n’iniciarem l’aplicació.
– Intensificarem les accions de millora de l’accessibilitat en l’espai públic, i inclourem criteris d’accessibilitat universal en el disseny dels nous espais urbans.
– Reclamarem davant les administracions competents la millora i la completació de les vies de comunicació amb les ciutats i poblacions del sistema urbà de Terrassa.
– Reduirem la circulació de camions de mes de 3,5 Tm per la xarxa secundaria i local de la ciutat.
2.- Diagnosi de la Xarxa de vianants
Els desplaçaments a peu són la millor manera per moure’s per Terrassa, atenent al fet que en 35 minuts pots anar d’un extrem a l’altre (per la Rambla d’Ègara passen més de 20.000 persones cada dia i pels carrers Sant Pere, Major i Plaça Vella, més de 23.000).
S’ha de tenir en compte, però, que, encara a dia d’avui, hi ha un 20% de les cruïlles que no disposa de passos de vianants en totes les interseccions i que, a més, tenim un 6% de cruïlles que no son accessibles i un altre 6% que no tenen pas.
PROPOSTES D’ERC TERRASSA AL PROGRAMA ELECTORAL QUE MILLORARAN AQUESTA DIAGNOSI:
– Garantirem una adequada senyalització de passos deprimits, passos de vianants i guals, per facilitar la circulació amb cadires de rodes.
– Incrementarem la vigilància i la sanció de la indisciplina viària per garantir una bona mobilitat a les persones discapacitades.
– Potenciarem els itineraris a peu, seguint en la línia de treballar a favor d’un comerç de proximitat, que millori la mobilitat i connecti diferents eixos comercials.
– Augmentarem els carrers per a vianants, i potenciarem els eixos carrer Sant Pere / Esglésies de l’Antic Poble de Sant Pere, Camí Fondo / Carrer del Nord, Plaça Vella / Vapor Gran / Plaça Nova / Plaça Torres Segle XXI.
– Impulsarem el desenvolupament del nou Passeig de Ponent.
– Millorarem la connectivitat interior dels barris i zones urbanes de la ciutat consolidada, pensant tant en el transport privat com en els desplaçaments a peu.
– Promourem un pla municipal d’itineraris segurs i vigilats que facilitin els desplaçaments a peu, de casa a l’escola, als escolars de la ciutat.
– En l’àmbit de la seguretat dels vianants, desenvoluparem actuacions inclusives d’acord amb el Pla d’Accessibilitat i, alhora, revisarem i millorarem (quant a les condicions d’accés, d’il·luminació, de visibilitat, de senyalització, etc.) els passos protegits i refugis de vianants a la ciutat.
3.- Diagnosi de la Xarxa de bicicletes
Poca seguretat en els itineraris per a ciclistes ja que solament el 20% d’aquests són en carril segregat (d’ús exclusiu), per tant el 80% restant, cohabiten amb els cotxes amb el corresponent increment de la inseguretat.
S’ha detectat també, que aquests itineraris en bastants casos perden connectivitat, i sovint són obstruïts per una alta indisciplina provocada per altres usuaris i, per tant, perden seguretat i comoditat.
Pel que fa als equipaments municipals, solament el 25% disposa d’aparcament específic per a bicicletes proper al domicili (menys de 100 metres).
PROPOSTES D’ERC TERRASSA AL PROGRAMA ELECTORAL QUE MILLORARAN AQUESTA DIAGNOSI:
– Impulsarem l’aparcament segur de bicicletes (per exemple, bicibox) en llocs d’atracció potents com estacions de FGC i RENFE.
– Crearem el registre de matrícules.
– Impulsarem l’ampliació de la xarxa de carrils bici de la ciutat, segregant carril allà on tècnicament sigui possible i oferint aplicacions informàtiques que guiïn els ciclistes a moure’s pels itineraris més segurs.
– Habilitarem als centres d’ensenyament de titularitat publica espais -interiors- per aparcar bicicletes, facilitant així que els joves es desplacin al centre d’estudi amb bicicleta.
– Bicicletes elèctriques als edificis municipals per fomentar els desplaçaments dels treballadors i treballadores a les seves gestions internes.
– Reprendre l’”Ambicia’t”, cercant patrocinador i enfocant-lo a l’ús de la bicicleta elèctrica.
4.- Diagnosi de la Xarxa de transport públic
4.1 Autobús:
Si bé és cert que el 98% de la població disposa d’una parada a menys de 300 metres, l’eficàcia del servei no és prou atractiva. Hi ha variacions de velocitat comercial excessives per manca d’una infraestructura adequada per a prioritzar el desplaçament del transport col·lectiu (velocitat mitjana és baixa (13 km/h) i solament existeixen 6 km de carril bus).
PROPOSTES D’ERC TERRASSA AL PROGRAMA ELECTORAL QUE MILLORARAN AQUESTA DIAGNOSI:
– Estudiarem la viabilitat del rescat de la concessió dels autobusos urbans, i la prestació del servei mitjançant un model d’iniciativa i gestió pública
– Estudiarem la implantació d’un sistema de preu variable del bitllet d’autobús urbà, vinculat a la renda.
-Promourem l’equitat en el transport públic, mitjançant la racionalització de les exempcions i bonificacions en els títols de transport en funció del nivell de renda dels usuaris.
– Millorarem l’accessibilitat als polígons industrials amb transport public, bicicleta i a peu.
– Consolidarem la figura del gestor de mobilitat als polígons industrials.
– Fomentarem, mitjançant campanyes a instituts i escoles i entre els i les joves en general, l’us de transport públic i sostenible.
– Emplaçarem a l’ATM a col·locar Terrassa dins la zona 2 del sistema tarifari integrat, ja que suposa un greuge comparatiu pels terrassencs i terrassenques amb la resta de ciutats del Valles Occidental que formen ja actualment part de la zona 2.
-Millorarem la prestació del servei de transport adaptat.
4.2 Ferrocarril
L’ús del ferrocarril ha tingut un comportament desigual: mentre que la Renfe té una demanda constant, els FGC ha tingut un creixement sostingut i similar al creixement de la població.
Sí que s’ha demostrat efectiva la construcció de l’estació de Terrassa-Est, on el nombre de viatgers que hi transfereixen és d’aproximadament un 25 % del passatge. A més, aquesta estació juntament amb la de Les Fonts són les úniques que disposen d’aparcaments dissuasius, i s’han vist reforçades en el seu ús.
PROPOSTES D’ERC TERRASSA AL PROGRAMA ELECTORAL QUE MILLORARAN AQUESTA DIAGNOSI
– Reclamarem davant les administracions competents la completació de la xarxa d’estacions de tren, amb la construcció de la nova estació de Can Boada (RENFE) i del Segle XX/La Cogullada (FFCC Generalitat).
– Promourem la intermodalitat en el transport públic, adaptant els itineraris de les línies de bus urbà a la nova configuració d’estacions de tren, i incorporant la construcció d’aparcaments dissuasius a les proximitats dels punts nodals de la xarxa de transport públic.
– Analitzarem la viabilitat d’introduir a la ciutat un transport de capacitat mitjana (tramvia o similar) aprofitant els estudis existents.
5.- Diagnosi de la Xarxa de vehicles privats
Tot i que la xarxa de vials és gran i variada, solament el 16% dels 1,7 milions diaris de desplaçament en vehicles privats que es realitzen a Terrassa, es realitzen per la xarxa de distribució ja que el gruix principal, es concentra per la xarxa primària (que son precisament les vies previstes per a un ús més intensiu de llargs desplaçaments a Terrassa). Un 30% dels desplaçaments es fa per la xarxa veïnal (a Terrassa s’agafa el cotxe per fer desplaçaments que si els fessis a Barcelona, es farien a peu o en transport públic).
Pel que fa a la pacificació de zones de circulació, solament 11 barris disposen de zones pacificades o de limitades a 30km/h.
PROPOSTES D’ERC TERRASSA AL PROGRAMA ELECTORAL QUE MILLORARAN AQUESTA DIAGNOSI:
– Millorarem les connexions per a vianants i vehicles entre Can Palet i el Segle XX.
– Prioritzarem la connexió del futur Parc de Sant Pere Nord – AEG per l’eix del carrer Provença.
– Analitzarem la viabilitat de posar en marxa un servei de transport públic capil·lar amb vehicles elèctrics lleugers de lloguer, complementari de la xarxa intermodal bus-tren, pensat per facilitar la mobilitat obligada als polígons industrials i altres zones poc cobertes per la xarxa de transport.
– Millorarem les condicions de seguretat als carrers per reduir el nombre i la gravetat dels accidents: pla de millora de passos de vianants, increment de zones de pacificació del trànsit (zones 30 i zones 10).
– Redactarem un nou reglament municipal del servei d’auto-taxi, per tal d’impulsar la complementarietat d’aquest mode de transport amb la resta del transport públic, i possibilitant una major oferta de transport adaptat.
– Impulsarem la implantació de noves formes de transport: punts de recàrrega de vehicles elèctrics i introducció de complementarietats entre el transport públic i els plans de mobilitat de les empreses de Terrassa que en disposen per imperatiu legal (centres de treball amb més de 500 treballadors/es).
– Impulsarem la realització d’un pla de mobilitat al Campus universitari que permeti reduir el nombre de desplaçaments en vehicle privat.
– Impulsarem l’increment del nombre d’empreses que disposen de pla de mobilitat propi, i en fomentarem la complementarietat amb els plans de mobilitat públics.
– Actualitzarem i millorarem el Pla Municipal de reserves d’aparcament per a persones amb discapacitat i el reglament de reserves personalitzades, ajustant-lo a les necessitats i disminuint l’ús fraudulent.
– Realitzarem un estudi sistemàtic i permanent de l’accidentalitat, per tal de reduir-la.
– Promourem, a traves de la creació d’una borsa de mobilitat, els sistemes per compartir vehicle privat com el “carpooling”, “carsharing” i l’”slugging” o com utilitzar més eficientment els carrils d’alta ocupació o VAO (per exemple, amb un punt de recollida a la rotonda del Doré o l’estació d’autobusos), per tal de disminuir el trànsit en àrees amb molta afluència d’automòbils i emissions contaminants.
– Renovarem paulatinament la flota de vehicles municipals per vehicles elèctrics o vehicles millorats ecològicament.
– En l’àmbit de la circulació, estudiarem i durem a terme, si s’escau, les zones de velocitat limitada (zones 30 i 10) en aquells espais urbans on les intensitats de trànsit i els fluxos de vianants requereixin l’aplicacio d’aquesta mesura.
– Donarem solució a la problemàtica d’itineraris i horaris d’entrada i sortida dels centres educatius, facilitant-ne la coordinació entre els diferents centres, i buscant solucions imaginatives i funcionals per millorar aquesta mobilitat i fer-la més segura (per exemple, amb aplicacions mòbils de compartir cotxe que siguin tancades per a usuaris coneguts i amb interessos idèntics).
– Estudiarem, conjuntament amb Sabadell, la possibilitat d’aprofitar la ronda oest d’aquest municipi com a infraestructura viària alternativa al vial est que preveu el POUM de Terrassa.
– Estudiarem la possibilitat de reservar places de Zona Blava per a cotxes elèctrics.
– Estudiarem la possibilitat d’una reducció de tarifes a la zona blava per a ús de cotxes elèctrics o de baixa contaminació.
6.- Diagnosi de l’aparcament
Tot i que l’aparcament lliure a Terrassa representa el 85% de les places d’aparcament, aquest destaca per una baixa rotació i, en conseqüència, una mitjana alta d’estacionament (5 hores). A més, es dóna un índex d’indisciplina del 17%.
Pel què respecte a la zona blava (aproximadament unes 1.600 places), l’ocupació mitjana és del 74% i també destaca per una baixa rotació mitjana (2,3 vehicles/plaça), tot i que en les zones 1 i 2 aquesta rotació se situa per sobre de 4 cotxes/plaça i dia. S’ha de destacar que hi ha hagut un increment del temps de l’estacionament mitjà, ja que a l’any 2003 era de 54 minuts i ara és de 70 minuts. És a dir, tots els indicadors han empitjorat ostensiblement.
Finalment, pel què respecte a les zones de càrrega i descàrrega, s’observa que no existeix un mecanisme de control eficaç i, com a conseqüència, la indisciplina sobrepassa el 68%.
PROPOSTES D’ERC TERRASSA AL PROGRAMA ELECTORAL QUE MILLORARAN AQUESTA DIAGNOSI:
– Estudiarem l’aplicació de mesures de flexibilització i abaratiment de les zones blaves, en funció de la seva utilitat real i de la pressió que exerceixen sobre veïns i veïnes de les zones on s’han implantat.
– Estudiarem la possibilitat de la implantació de zones verdes per a residents, com es fa en tantes d’altres ciutats del món.
– Revisarem el fracàs de l’experiència pilot que l’Ajuntament de Terrassa va proposar mitjançant la compra de 30 parquímetres l’any 2014 a una empresa que un mes més tard de l’adjudicació va decidir no invertir més en I+D i que, per tant, va provocar que aquells parquímetres un mes més tard de ser adjudicats ja eren obsolets.
– Aplicarem una política prudent de la retirada de vehicles per part de la grua municipal, i en qualsevol cas aquesta es farà amb criteris de millora de la circulació i la mobilitat i en cap cas amb finalitats recaptatòries.
– Fomentarem l’estacionament de camions d’un determinat tonatge separat de les zones de residència.
Francesc Pallarols Rusca
de Serveis i administració pública.
Dins de les seves habilitats destaca l'habilitat en la negociació, en les relacions laborals, i en dirigir processos de desenvolupament de persones.
En Francesc te alts coneixements de l'administració local, de les noves tecnologies associades a l'Smart City i a l'"Open Data".
Secretari de Finances d'ERC a Terrassa.