Enguany a Catalunya es commemora el 300 aniversari de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i de la fi de la Guerra de Successió, que va comportar que la nació catalana deixés de ser un estat sobirà per esdevenir una província espanyola. Un any abans, dels dies 3 al 6 de setembre les tropes de Felip V, ocupaven amb sang i foc Terrassa deixant un rastre d’una vintena de morts i una tercera part de les cases cremades i saquejades.
El protagonisme de la Guerra de Successió a Terrassa va ser molt més que aquells nefastos dies de setembre. Des del seu inici, Terrassa va ser una vila austriacista i lleial al govern de Catalunya, col·laborant amb soldats, cavalls, farratges, diners i provisions a Barcelona i als diferents fronts de lluita, tot i que aquest desgast durant tants anys va deixar una vila endeutada i pràcticament en la misèria.
Però tot i que Terrassa va ser austriacista, trobem que persones importants es van declarar partidàries de Felip V, ja fos per ideologia o supervivència. Així, entre el llistat de botiflers, trobem a Miquel Garriga, pare guàrdia del convent de Sant Francesc; els batlles Josep Mas i Pere Poal; els paraires Pau Busquets i el seu fill Valentí Busquets, que l’any 1715 va ser nomenat regidor per les autoritats borbòniques; els practicants de notari, Antoni Comelles i Francesc Verdaguer, que, durant tot el temps que va durar el setge de Barcelona, van servir als comandants borbònics en el despatx de papers i ordres; els rics hisendats Josep i Antoni de Bru, germans i propietaris del Mas de la Castlania, que van desertar de Barcelona disconformes amb la resistència i es van refugiar a Terrassa. Teresa Bru, filla de Josep, es va casar amb Antoni d’Alòs i de Rius, militar català al servei de Felip V i ajudant del duc de Berwick. També podem destacar que Caterina de Fizes, filla de Pere de Fizes, propietari del Castell-Palau, es va casar amb Francisco Vertharnon, un magistrat que va donar suport a Felip V. I un fill de tots dos, Jose Verthamon va esdevenir l’any 1720 jutge de les confiscacions de Felip V. En canvi, una altra filla de Pere de Fizes, Francesca, es va casar amb Francesc de Sola de Sant Esteve i d’Oriola, un noble militar que entre 1710 i 1713 va ser diputat militar de la Generalitat i un dels defensors més acèrrims de la causa austriacista.
Dins la nòmina de patriotes, hem de destacar a Pere Bricfeus i a Francesc Busquets i Mitjans. Tots dos van arribar a Terrassa després de casar-se amb dues pubilles i progressivament van destacar en els cercles polítics i econòmics de la vila. A partir de 1713, Bricfeus i Busquets esdevenen coronels de l’exèrcit català, tenint un paper destacat en la lluita contra Felip V. I al finalitzar la guerra, tots dos es van haver d’exiliar i van morir a Viena, servint a l’emperador Carles. També podem parlar de Miquel de Ramon i de Tord, que estava casat amb Maria Rovira, filla d’una família important de paraires, el qual va ser el màxim comandant de la cavalleria de l’exèrcit català i que, finalitzada la guerra, va ser empresonat durant 11 anys i exiliat posteriorment a Viena.
Observem, doncs, que aquells que són fidels al govern català són represaliats, ja que amb la derrota de l’11 de setembre de 1714, s’instal·lava un règim d’ocupació castellana i de brutal repressió. A Terrassa, com a la resta de viles i ciutats, la nova monarquia borbònica va establir uns instruments de coacció per assegurar-se el sotmetiment i submissió de la població. Tots els aspectes de la vida quotidiana, des dels més vulgars als més transcendents van passar a estar severament reglats. Amb Felip V, Terrassa i la resta de Catalunya no van entrar a la suposada modernitat, sinó que va ser una època on van regnar l’obscurantisme, l’absolutisme, el centralisme i la repressió. I a Terrassa, la guerra va deixar una vila arruïnada i en la més absoluta misèria, perdent quasi la meitat de població.
Malgrat que pot ser contraproduent comparar diferents èpoques històriques, el paral·lelisme dels fets posteriors a 1714 i a 1939 (fi de la guerra civil, victòria de Franco i instauració de la dictadura) és tan evident i colpidor que no es pot obviar. L’objectiu de 1714 i 1939 és el mateix: aniquilar Catalunya i dissoldre tot el que això suposava (autogovern, llengua, cultura, etc.) en un magma únic i centralitzador anomenat Espanya. I en l’àmbit terrassenc, els vencedors, o els que van saber adaptar al nou règim, van ser els protagonistes de la incipient indústria tèxtil. Una sèrie de cognoms, Busquets, Galí, Parés, relacionats amb el poder polític i econòmic, i també relacionats amb la producció tèxtil llanera, just després de la guerra van ser afavorits per la nova monarquia i això va beneficiar el seu progrés.
En vols saber més? Dimarts 2 de setembre a 2/4 de 8 del vespre al Centre Cultural de Terrassa Taula rodona "Bricfeus i Busquets, coronels a la Terrassa de 1714" amb l'historiador Marc Ferrer i l'il·lustrador Francesc Riart.
Marc Ferrer
Latest posts by Marc Ferrer (see all)
- Protagonistes de la Guerra de Successió a Terrassa - 1 de setembre de 2014