Les eleccions al Parlament europeu del maig del 2014

Entre el 22 i el 25 de maig de 2014 més de 500 milions de ciutadans europeus estem convocats a les urnes per decidir quins volem que siguin els nostres representats al Parlament europeu pels propers 5 anys. Els espanyols podrem votar diumenge 25 durant tot el dia i escollirem 54 d’un total de 751 eurodiputats que formaran el Parlament en la sessió constituent de l’1 al 3 de juliol. El repartiment d’escons es farà segons el principi de proporcionalitat regressiva. És a dir, els països amb més població tindran més escons que els països menys poblats. Tot i així, el Tractat de Lisboa estableix un mínim de 6 representants per països com Malta, Luxemburg, Xipre i Estònia i un màxim de 96 per Alemanya.

Tot i la proximitat dels comicis la sensació general és de normalitat. Fa poc que hem entrat en campanya electoral i aparentment la gent es mostra passiva. D’altra banda, no es d’estranyar a jutjar pel baix percentatge de participació de les anteriors convocatòries. Des de les primeres eleccions de l’any 1979 que la participació només ha fet que disminuir. Si bé l’any 1979 la participació va superar el 60%, el 1999 va perdre la quota del 50% situant-se en el 49,5%. A les passades eleccions de 2009 la participació va registrar el mínim històric amb un 43%. Aquest mateix any la participació a Espanya va ser superior a la mitjana europea (46%). La taxa de participació més baixa va correspondre a Lituània amb un 16% i la més alta a països on és obligatori votar com Bèlgica i Luxemburg (90%). Està per veure si aquest any la participació continua a la baixa o, per contra, es trenca la tendència negativa de les anteriors convocatòries. És difícil poder determinar quina serà la participació ja que les enquestes no inclouen aquesta informació. D’altra banda, resulta difícil pensar que la participació pugui disminuir més enllà del 40%. Si més no, seria un gran fracàs que portaria conseqüències.

Evolució de la participació electoral

Font: eldiario.es

Les xifres denoten la poca importància que els ciutadans li donen a les institucions europees i la desafecció que senten cap a elles. És per això que més d’algun es preguntarà:

Per què he d’anar a votar? Fonamentalment per dues raons:

Primera, perquè escollim un Parlament amb més pes que mai. El Tractat de Lisboa ha reforçat el paper del Parlament. Des del 2009 el Parlament s’ha convertit en un poderós colegislador i té un paper fonamental en el disseny de les polítiques europees. Es preveu que aquesta sigui la tendència dels propers anys. A més a més, cal recordar que el Parlament és la única institució europea que els ciutadans escollim de forma directa.

Segona, perquè estarem escollint també, de forma indirecta, el futur president de la Comissió Europea. És a dir, el futur màxim representant europeu que substituirà José Manuel Durão Barroso. El futur president serà, segurament, el candidat del partit europeu guanyador de les eleccions. Tenen possibilitats: Jean-Claude Juncker (conservadors), Martin Schulz (socialistes), Alexis Tsipras (esquerra europea), Guy Verhofstadt (liberals), José Bové i Ska Keller (els verds). Segons Pollwatch qui té més opcions a hores d’ara d’aconseguir el càrrec és el polític conservador luxemburguès i ex-primer ministre Jean-Claude Juncker. Tot i així, es pot donar el cas que els 28 estats membre no es posin d’acord en anomenar el guanyador i s’acabi optant per algú altre. Sonen Helle Thorning-Schmidt (primera ministra danesa) pel bàndol socialista i Enda Keny (primer ministre irlandès) pels conservadors. És la primera vegada que això succeeix des de l’entrada en vigor l’any 2009 del Tractat de Lisboa i no és un element menor.

Des del Parlament es tem per la més que probable baixa participació i des de fa temps que han començat una campanya publicitària per evitar-ho. Part de la campanya es resumeix d’aquesta manera: ‘Acció. Reacció. Decisió’.

Qui guanyarà?

A Espanya les enquestes no mostren un guanyador clar. PP i PSOE oscil·len al voltant del 30% dels vots cadascun depenent del mitjà consultat. La Izquierda Plural recolliria entre el 10% i el 15% dels vots. UPyD, per la seva banda, recolliria entre un 5% i un 10% dels vots.

Pel PP i PSOE les eleccions són fonamentals. Una victòria dels socialistes, encara que ajustada, seria interpretada com un canvi de tendència i un primer pas cap a les eleccions Municipals i Generals de 2015. En canvi, un mal resultat suposaria molt probablement la renúncia d’Alfredo Pérez Rubalcaba com a líder dels socialistes i l’obertura del procés de primàries que buscaran, precisament, una renovació que els permeti recuperar La Moncloa l’any 2015. Una victòria dels populars o fins i tot una derrota per la mínima s’interpretaria com l’aprovació dels espanyols a la gestió del Govern Rajoy i la confiança en el Partit de cara al futur. Mostra de la importància de les eleccions europees a nivell nacional ho demostra el fet que el partit guanyador de les europees ha guanyat històricament les següents eleccions generals. Existeix relació, doncs, entre els resultats obtinguts a les eleccions europees i les eleccions generals en funció del partit polític. El PP obté uns resultats molt semblants en ambos comicis mentre que IU i PSOE obtenen resultats més dispars.

A Catalunya es votarà en gran mesura en clau nacionalista. Si els partits favorables al ‘dret a decidir’ recullen bons resultats augmentaran la pressió sobre Espanya i la Unió Europea i podrien forçar a celebrar la consulta prevista pel 9 de novembre.

A nivell europeu les enquestes tampoc donen un guanyador clar. Les últimes projeccions semblen donar un petit avantatge al Partit Popular Europeu (PPE). L’última enquesta (16 d’abril de 2014) de Poll Watch mostra una victòria del grup conservador (PPE) amb 222 escons pels 209 dels socialistes. Més ajustat és el resultat que ofereix el web del Parlament Europeu elections2014.eu amb 213 pels populars i 209 pels socialistes.

Tenint en compte els resultats ajustats que anticipen les enquestes i que encara falta la campanya electoral pel mig sembla precipitat declarar un guanyador. El que sí que sabem segur és que els europeus podrem decidir un nou Parlament amb més poder que mai alhora que direm adéu a la pitjor generació de directius europeus.