Isaac Albert – No tinc interès en fer titulars fàcils, ni crítiques superficials als pressupostos presentats els darrers dies per l’equip de govern de Terrassa. Conec les dificultats del moment polític, econòmic i social actual, i sabem les complicacions de quadrar uns números allunyats, la majoria de vegades, de les necessitats reals dels ciutadans.
La gestió dels recursos públics, del diner públic, passa per una gestió eficient, eficaç i transparent d’aquests recursos, evidentment; però sobretot passa per explicar quines decisions prenem des d’aquí, des de la política, i perquè les prenem. Els responsables públics hem de tenir present la necessitat de gestionar i transformar la realitat des de l’anàlisi de les demandes ciutadanes. Però sobretot, també, des de la interpretació i gestió de les necessitats i, en moments com els actuals, encara més. El problema és quan un veu que les diferències de les propostes, les respostes, les interpretacions entre uns i altres són mínimes, o quan l’anàlisi del cost-benefíci electoral pesa en excés, tant en uns com en els altres…
El pressupost és fruit, també, d’una organització municipal. D’unes àrees, d’uns serveis municipals que, al llarg dels anys, agafen vida pròpia. Aquesta legislatura comença, i el canvi a l’alcaldia no ho corregeix, amb un error inicial greu. Greu per sabut, greu per deixar-ho passar, greu per dimitir de la possibilitat de liderar-ho, greu per abocar la ciutat a perdre 4 anys. Un error greu en la forma d’organitzar l’administració, de repetir-se el poder, de construir la ciutat des de l’ajuntament. La ciutat necessitava una organització més funcional, més actualitzada al moment actual, que simplifiqués els mecanismes de coordinació interadministrativa, que potenciés la transversalitat i ens acostés a allò que necessiten els ciutadans: una administració amb un alt nivell de professionalització, relativament impermeable a les relacions de caràcter clientelar i proveïdora de béns, serveis i projectes emanats de processos de planificació estratègica i de participació ciutadana ben informada, i no pas de decisions preses, com dèiem, en funció d’anàlisis de cost-benefici electoral.
Al segle XXI, no té sentit mantenir serveis estancs que compartimenten les polítiques i la societat. L’organització municipal que té Terrassa (i la majoria de ciutats, cal dir-ho), no dóna respostes a les necessitats actuals. És necessari ser valents, organitzar-se diferent i millor. I no parlem d’una simple qüestió d’eficiència i eficàcia, que també, parlem de fer un pas important per tal que els electes recuperin la seva funció d’interlocutors de la ciutadania, d’antenes de detecció de noves problemàtiques i necessitats, de constructors de futurs possibles, d’agents de canvi social, i no de seguir defensant polítiques estanques i segmentàries, nascudes del propi servei. Potenciar la funció política i relacional dels regidors, en detriment de l’excessiu tancament al despatx i del freqüent atrinxerament de l’electe en un mer rol de tècnic, d’especialista en temes concrets, és indispensable. Menys serveis, més transversalitat; més política, menys despatx, sigui al Raval o al Centre Cívic.
La ciutat té uns problemes estructurals que la crisi ha agreujat. Podem tenir molt bones intencions però, o som valents, o no ens en sortirem. La Societat Municipal d’habitatge i el Parc Científic i Tecnològic són dues lloses que hipotequen el present i el futur de la ciutat. La prioritat d’un govern no pot ser la neteja, sinó treballar per poder oferir oportunitats als seus ciutadans. El futur de les polítiques públiques locals no passa per grans obres públiques ni per grans esdeveniments (política no vella, prehistòrica!) sinó per oferir cultura, formació, coneixement, en definitiva, oportunitats als ciutadans perquè puguin desenvolupar el seu projecte de vida en igualtat d’oportunitats. Per això, aquesta ciutat necessita canvis importants en l’estructura municipal, en l’organigrama municipal, en les prioritats polítiques, en l’entramat de les societats municipals, en la mentalitat política, no només de l’alcalde, sinó de tots els regidors; i acceptar que el model de ciutat amb el qual hem viscut ha tingut èxits evidents, bàsicament de transformació urbanística, però grans fracassos, com la realitat social que vivim actualment. No podem partir de la base que els èxits son gracies a la nostra feina i els fracassos culpa de la crisi mundial.
Estem immersos en un canvi de paradigma que afecta el territori, l’economia i la societat, i que ens porta a unes noves polítiques públiques municipals. De les polítiques públiques basades en els serveis urbans (anys 70/80) –asfaltar carrers, enllumenat, clavegueram, etc.–, a les de construir ciutat i barri (anys 80) –adequar carrers, fer més amable la ciutat, el barri, parcs, jardins, etc.–, a les dels serveis personals (anys 80/90) –educació, sanitat, lleure, cultura, etc.–, a les polítiques públiques del segle XXI: la gestió de la diversitat, de la complexitat per fomentar la convivència i la igualtat d’oportunitats.
Valorar l’estat de la ciutat a partir de la inversió en milions d’euros té data de caducitat; valorar l’èxit de la gestió municipal a partir dels milions d’euros d’inversió és fer política del segle passat. Necessitem d’una vegada per totes, amb fets i no paraules, obrir la porta a la ciutat del segle XXI: gestió de la complexitat, polítiques d’anticipació, capacitat d’anàlisi i un nou escenari que ens porti a una nova agenda de govern que ens fa indispensable un nou model de govern: un nou model d’acostar-se a la realitat, un nou model de construir la ciutat. En definitiva, necessitem una proposta d’actuació integral, transversal, coordinada, oberta, participada i consensuada; un conjunt de programes i actuacions que tenen com a objectius la integració de les persones nouvingudes, la normalització de la prestació de serveis, la cohesió social i la convivència, des de la concertació i el consens social i polític per construir la Terrassa del segle XXI.
Isaac Albert
Latest posts by Isaac Albert (see all)
- Finestra d’Oportunitat - 6 de novembre de 2021
- Passem Comptes - 16 de juny de 2021
- No parlem de la pandèmia (massa) - 27 d'abril de 2021